Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

El derbi

Una de les primeres conclusions que es deriven de seguir l'activitat esportiva local és que, en ocasions, i mai faltant a les normes bàsiques de la professió, cal tenir més mà esquerra en aquests casos que no en el seguiment dels grans clubs. La diferència és que els grans equips són, per a molts, una cosa més etèria, que fins i tot es consumeix només a través dels mateixos mitjans. Les entitats de casa són justament el que el receptor té a la porta del costat, i hi pot estar implicat de manera personal, o a través d'un familiar. Toques, d'alguna manera, una petita part de la persona quan emets una opinió discordant amb la seva o anuncies una situació conflictiva al club.

Els clubs esportius són part de la societat en què s'integren, i a través de l'esport emeten un reflex i una imatge d'ella mateixa. Un sociòleg ho explicaria millor, però que una població tingui més habitants no implica que tingui un millor equip de futbol. Ho implica la tradició de la vida associativa, l'encert a comunicar les activitats de l'entitat o altres variables. En tot cas, una característica comuna és que tots els pobles i, a les ciutats grans, els barris, tenen sempre latent l'esperit de fer veure que, al seu entorn, en un racó de món, entre la gent amb qui es poden relacionar, ells són els millors. I d'aquí sorgeixen els derbis.

Derby és una ciutat dels Midlands anglesos el nom de la qual també formava part del títol nobiliari de Sir Edward Smith-Stanley. Smith era un polític liberal britànic de finals del XVIII que, amb els seus amics, va organitzar una cursa hípica que perdura fins avui: la cursa d'Epsom Oaks va convertir-se en The Derby Race. La família de Lord Derby, també molt vinculada al rugbi a tretze, assegura que només cedeix el seu nom de manera explícita a la cursa hípica i al partit entre el Wigan i el Saint Helens, de qui es declara seguidora la nissaga. En tot cas, en el nom comú, un derbi és un enfrontament entre equips entre els quals hi ha una rivalitat local que pot venir de les qüestions esmentades, però també d'altres. Molts cops, el fet d'enfrontar l'equip d'una capital contra el d'una població propera que no ho és genera un derbi (Vic-Manlleu, Peralada-Figueres, Avià-Berga) i, fins i tot, partits entre equips propers però sense una rivalitat establerta poden acabar com el rosari de l'aurora i generar un nou derbi. Als vuitanta, als partits entre el Guíxols i l'Arbúcies no hi saltaven espurnes, hi saltaven nesples.

El fet és que darrerament s'ha corromput molt l'ús de la paraula derbi . Sens dubte que un Sabadell-Terrassa era un derbi entre dues ciutats veïnes que, a través del futbol, reflectien la seva competitivitat en el sector tèxtil, si bé hom recorda la dita "un senyor de Terrassa, un home de Sabadell" per fer-nos dubtar si hi intervé un cert component de classe. Un Reus-Nàstic enfronta dues ciutats de més de cent mil habitants, amb passats potents en diferents etapes històriques, properes i que reclamen la centralitat de la seva zona d'influència. Un Guíxols-Palamós enfronta dos dels ports importants de la Costa Brava. Però, per exemple, ¿un Lloret-Banyoles és un derbi? ¿Hi ha rivalitat en qualsevol aspecte en un Tàrrega-la Seu d'Urgell? ¿El duel entre Pobla de Mafumet i Amposta pot ser qualificat com de la màxima rivalitat? Amb tot, continuem utilitzant de manera poc exacta, potser pel component que té, la paraula derbi . De moment, només s'ha sabut rectificar, com sol passar, en allò que té més repercussió: el Barcelona-Madrid ja és el clàssic. Potser estaria bé estendre-ho a totes les categories, no fer veure en un partit el que no és i buscar els altres al·licients que té, que segur que en té.

Ja sabeu, però, que només és una opinió.