Publicitat
Publicitat

Un dels privilegiats

Avui no li ha fet res que el despertador sonés amb una estridència impertinent a les cinc del matí. Ha saltat del llit amb l'energia dels dies especials i amb el somriure de qui se sent afortunat. Ni la dutxa ni l'esmorzar ni la caminada tranquil·la fins al mercat on treballa l'hauran distret del pensament que li ocuparà el cervell durant tot el dia: a la nit toca anar al Camp Nou a veure el partit més important de la temporada per al Barça.

Un bon tros del matí el dedicarà a parlar del Barça-Milan amb els clients i els companys de les parades veïnes, i en funció de què li diguin notarà més o menys pessigolles a l'estómac. Afortunadament, les hores passaran volant gràcies a l'activitat constant que hi ha al mercat. Després de dinar, farà una migdiada necessària per recuperar forces. Serà, però, més curta del que és habitual, perquè els dies que el Barça se la juga els nervis no li permeten descansar com la resta de l'any. La tarda sí que es farà llarga. Mirarà el rellotge un munt de vegades, obrirà la nevera per picar alguna cosa sense solta ni volta, només per distreure's una mica, enviarà alguns missatges als amics que viuen el futbol com ell, farà un passeig llarg amb la seva dona per estirar les cames i airejar-se i segur que en algun moment recordarà son pare, la persona que li va inocular el virus del barcelonisme incondicional.

Si el partit fos normal i corrent arribaria al seu seient de lateral segona graderia uns minuts abans que l'àrbitre xiulés, però com que és un soci obedient, aquesta vegada ja hi serà des de l'hora de l'escalfament de l'equip, per donar suport als futbolistes des del primer moment. Abans haurà passat a buscar la seva filla gran per casa seva (el partits del Barça al Camp Nou tenen des de fa molts anys la cara de la seva filla gran) i hauran parlat una bona estona de qualsevol cosa menys del Barça. L'E. té la sort de ser un dels noranta mil culers que podrà veure en directe el seu equip jugant-se passar a les semifinals de la Lliga de Campions per cinquena vegada consecutiva. Durant molts anys va patir molt per culpa del seu Barça però ara està gaudint com mai s'hauria pogut imaginar. De fet, mentre talla dos-cents grams de pernil dolç, l'E. no pot evitar que el seu cervell repassi una vegada i una altra els gols que faran Messi i companyia. Malgrat tots els missatges de prudència i el nivell del Milan, no pot evitar veure's jugant contra el Chelsea. No pot evitar sentir-se un privilegiat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT