Sis gols, dos expulsats, desgavell tàctic, joc dur, un penal en contra inventat, una remuntada avortada, un arbitratge horrorós, l'afició encesa, crits contra el propietari, contra els jugadors, incidents a la llotja… Qui deia que això de la Segona divisió era avorrit? Es poden dir moltes coses, moltes, del partit d'ahir -el primer a Segona a Son Moix-, però no que fos avorrit.
Tirar de la ironia potser ja és l'únic recurs per intentar explicar l'inici de temporada del Mallorca. Després de desdramatitzar la situació, també convindria tenir el cap fred. Perquè el club, tant els dirigents com els tècnics, els jugadors i fins i tot la mateixa afició -malgrat ser la menys culpable- comencen a donar signes de desballestament. I tot i que queden 120 punts per disputar, el Mallorca és coer amb zero.
Si la plantilla l'any passat es va bloquejar davant la pressió de no descendir, enguany sembla igualment bloquejada per la pressió d'ascendir. Són jugadors que, almanco en el seu conjunt, són molt dèbils mentalment. Davant la primera adversitat, s'enfonsen. La responsabilitat és exclusivament seva i de l'entrenador, que ha de saber que l'han fitxat per fer-los reaccionar. L'entorn, però, no hi ajuda. I José Luis Oltra, tot i que manté un discurs honest, sembla una mica superat. Com ho podria estar qualsevol altre, això sí.
Vuit gols en contra en dos partits. Així és impossible, evidentment. Sense Nunes i amb Bigas de central, la defensa continua cometent errades grolleres. Oltra té aquí la seva responsabilitat, però després dels canvis fets ahir només li queda provar l'alternativa de posar un dels reforços de darrera hora, el portuguès Miguel García. Sembla poc marge per a un problema tan gran. Bé, posar Miño de porter és una altra, però aquesta vindrà forçada quan Aouate se'n vaig amb la selecció d'Israel. Ja ho veurem. Un altre dels reforços, Íñigo Pérez, es va estrenar al centre del camp. El debut del navarrès, encara que el partit d'ahir no serveix per fer gaire balanços individuals, va ser més que discret. Un altre canvi respecte de la Nova Creu Alta va ser posar d'inici Pereira en lloc del japonès Aki. No es va notar cap canvi, ni per bé ni per mal.
I és que tot va continuar pràcticament igual que a Sabadell, i fins i tot que l'any passat. N'Sue i Pereira fallaren dues clares ocasions els primers sis minuts. A partir d'aquí, la desfeta. Res diferent al passat. I això és el que vertaderament preocupa. Mentre passa això, a la llotja n'hi ha que volen esbucar Son Moix. Potser la seva estratègia és continuar així. I que caigui tot sol.
