Natació
Misc 13/07/2017

El decàleg de Mireia Belmonte per ser invencible

El tècnic Fred Vergnoux explica al CAR quin és el mètode d’èxit de la nedadora de Badalona

i
Natalia Arroyo
4 min
Mireia Belmonte després de la prova dels 200 m papallona.

Sant Cugat del VallèsSentir-se invencible és un poder. Però només si t’empeny endavant quan et mires al mirall, i no rebaixa ni un gram la teva exigència. Invencible no vol dir “mai perdré”. Invencible vol dir “sé com tornar a guanyar”. És la filosofia que manté Mireia Belmonte activa i ambiciosa en aquesta temporada de trànsit després dels Jocs de Rio. Al Mundial d’Hongria que arrenca aquest divendres 14 de juliol a la piscina de Budapest, la nedadora arriba amb confiança. L’any ha sigut bo i se l’ha anat recordant amb fotografies motivadores com a fons de pantalla al telèfon. “L’ajuden a la visualització positiva”, explica el seu entrenador, Fred Vergnoux. La imatge del seu esprint en l’or de papallona ha sigut la més poderosa. “És una imatge que defineix molt bé a la Mireia. Sempre portant les coses a l’últim moment”, insisteix Vergnoux. No respirar en les últimes braçades per acabar guanyant neix del seu geni. Del seu coratge.

I del seu sacrifici. Belmonte s’entrena les 24 hores del dia, incloses les sessions tècniques de diumenge a la piscina de miralls de Sant Cugat. De les 50 setmanes de preparació, s’hi passa 16 en altura, entre concentracions a Sierra Nevada, Pretòria (Sud-àfrica) i Font Romeu (Andorra). A més, s’està 9 setmanes a la tenda d’hipòxia –que simula les condicions atmosfèriques en altitud– que té instal·lada a l’habitació del CAR de Sant Cugat. Una setmana abans de competir (entre 6 i 9 dies), passa per un període d’adaptació per arribar en bones condicions. “Al Mundial de Kazan del 2015, els japonesos van anar directes des de Sierra Nevada”, afegeix Vergnoux.

Són maneres de fer. Assaig-error. “Belmonte necessita arribar a pics de força màxims una setmana abans de la competició”, confessa el tècnic francès. Hi ha nedadors a qui això els fatigaria o els deixaria amb males sensacions.

Cadascú té el seu mètode d’èxit. El de Mireia passa, també, per ascendir cada any més ràpid al pic de la Veleta, a Sierra Nevada. És el seu repte particular fora de la piscina, el que mesura com està durant la temporada.

Mireia Belmonte, ascendint a Sierra Nevada

Els 10 punts d'èxit

  1. Entrenar: 100% entrenaments, sessions voluntàries
  2. Preparació física: 45' de carrera, 2x3 dies d’entrenament tipo crossfit,
  3. Preparació mental: visualització, control emocional, evitar bloqueig, autoanàlisi de competició, conversa interna, mindfulness, estat flow (Richi Serres)
  4. Nutrició: +5 fruites/dia; plecs cada mes
  5. Recuperació: fisioteràpia preventiva, 2 cops/setmana contrastos aigua freda/calenta, 20’ d’estiraments
  6. Tècnica: subaquàtic, sortida-viratge (Raül Arellano)
  7. Estudis: 1h/dia; desintoxicar la ment, omplir llibre d'entrenament, llegir
  8. Motivació: mode de vida, relació entreno-èxit; sensació d'equip
  9. Son: avaluació personal, nit-sostre; 3 dies abans de Rio sense mòbil (Íñigo Mujika)
  10. Actitud: respecte amb l''staff', disciplina personal, filosofia invencible

I és un dels punts clau del decàleg de Mimi, com la coneixen els companys d’entrenament: ser disciplinada en els apartats més estrictament esportius. No fallar a cap entrenament, completar sessions voluntàries, incloure 45 minuts de carrera contínua i dues o tres sessions d’entrenament funcional (tipo crossfit) en la preparació física.

En l’aspecte nutricional, Belmonte compleix sense excepcions el model d’ingerir cinc peces de fruita al dia. A més, no perdona el control de plecs cutanis, que es fa cada mes per mesurar índex de greix i múscul. En l’apartat de recuperació, fa treball preventiu amb un fisioterapeuta, banys de contrastos d’aigua freda i calenta dos cops per setmana, a més de rutines d’estiraments de 20 minuts. Són innegociables. Pel que fa a la tècnica, segueix polint el treball subaquàtic (amb una enginyeria de polees inventada per a ella) i la sortida-viratge. Això ho fa amb l’ajuda del Raül Arellano, que li analitza tots els detalls per millorar en el temps de reacció, l’angle d’entrada a l’aigua, la separació de les cames. Tot, perquè cada detall suma.

Fred Vergnoux, en una conferència al CAR de Sant Cugat

També la desconnexió. Aprendre a trobar un espai on la natació no sigui la prioritat. “Per desintoxicar la ment”, diu Vergnoux. Té pautada una hora d’estudi al dia, a més d’exigir-se lectures habituals. Belmonte és molt rigorosa i omple regularment el llibre d’entrenament que té amb el seu equip de treball.

Per motivar-se té l’ajuda del Richi Serres, responsable de l’entrenament mental, la visualització, el control emocional en situacions etremes i eines per evitar el bloqueig, com la conversa interna, els mètodes ‘mindfullness’ o els estats 'flow' en què no penses gaire. La Mireia és molt crítica amb la seva competició, i amb Vergnoux i Serres treballen per equilibrar la relació “he fet-vull fer”. Això lliga amb l’avaluació personal, un examen individual que es fa en el tancament del dia, i que ajuda a descansar millor. Amb el fisiòleg Íñigo Mujika, es controlen els patrons de son i les adaptacions d’altura. L’altra part, és cosa de la mateixa Mireia. A Rio, per exemple, tres dies abans de començar a competir va apagar el telèfon mòbil. “Ella sap que és una distracció que no es pot permetre”.

Perquè per ser esportista d’elit “has d’estar preparat per pagar el preu”. Tenir molta disciplina personal. I Vergnoux pensa en tots els moments socials que un atleta del nivell de Belmonte s’ha de perdre o suavitzar tornant abans d’una discoteca, no prenent alcohol o matinant un cap de setmana per exercitar-se. “Això és ser invencible”. Belmonte ho vol seguir sent.

stats