Publicitat
Publicitat

SUPERCOPA

Amb els titulars a la gespa, el Barça busca la Supercopa davant d'un Madrid crescut

Una final davant del Madrid: s'aixeca el teló al Camp Nou

La d'avui no serà una nit normal. Fa anys, el Barça solia estrenar-se davant del seu públic jugant un Torneig Gamper que tenia quatre equips, amb algun club de l'Est convidat i algun alemany que feia por. Era una jornada festiva en què els socis de tribuna dictaven sentència sobre el nou reforç estiuenc. Avui, en canvi, el Barça s'estrena davant del seu públic amb un títol en joc i davant del Reial Madrid.

Ni tan sols l'horari és normal. Per cortesia de la LFP, el matx de tornada de la Supercopa es juga a les onze de la nit. Els aficionats que siguin al Camp Nou sortiran a una hora en què normalment, les nits d'agost la gent és fent mal en algun bar, o fent bondat al llit. Però avui el futbol es jugarà gairebé fins a la 1 de la matinada. O fins a les 2 si hi ha pròrroga. No s'havia vist res igual des d'aquell Barça-Sevilla en què Ronaldinho va marcar el seu primer gol de blaugrana.

Un Barça-Madrid sempre és especial. Des que hi ha Guardiola, encara més, ja que els blancs pateixen per aturar els seus deixebles. I des que hi ha Mourinho, l'interès és màxim. L'equip blanc va demostrar diumenge que físicament és un bloc poderós. Un grup d'atletes mentalment forts, motivats per intentar evitar una nova derrota davant d'un Barça que fins i tot suant la cansalada va arrencar un empat al Bernabéu durant el partit d'anada. No deixa de ser una final, i els blancs saben que els tocarà marcar si volen aixecar la Copa. L'únic empat que els serveix és aquell a dos per forçar la pròrroga. El Madrid, doncs, haurà d'atacar. Amb les seves armes, però haurà d'atacar.

Tal com va fer la temporada passada davant del Sevilla, Guardiola apostarà per un onze titular de cara al partit de tornada de la Supercopa. Fa un any, Ibrahimovic i molts joves del filial van perdre al Pizjuan l'anada i els titulars van aixecar el resultat a casa. Aquest any, un equip diferent, amb una parella de centrals inèdita, va patir a Madrid i els titulars hauran d'acabar la feina davant d'un Madrid que segueix sent més fort en l'aspecte físic. En tres dies no es fan miracles, i Guardiola ho sabia quan va dosificar alguns homes claus.

Avui, homes com Piqué i Xavi tornen a l'onze inicial. Sergio Busquets dependrà de com es trobi del cop que va rebre amb la selecció espanyola, i Guardiola fins i tot podria apostar per Cesc. Al Bernabéu, Alexis ja va estrenar-se des del primer minut, però el xilè havia jugat la Copa Amèrica i no ha patit molèsties aquest estiu. Cesc, en canvi, no ha jugat cap partit des del mes de maig. Durant l'estiu no s'ha entrenat gaire amb l'Arsenal per unes molèsties físiques que en el fons no deixaven de ser una exageració per forçar la seva sortida. Cesc ha treballat molt en solitari i Pep Guardiola va admetre ahir que l'ha vist bé físicament i que serà a la convocatòria segur. "Ell s'ha estat entrenant bé, segons m'ha explicat, però només s'ha entrenat. Alguns cops sol i d'altres en grup. Segur que entrarà a la llista de convocats. Però ja veurem si està per jugar 90 minuts, uns quants o cap", va dir el tècnic de Santpedor, que és conscient del ventall d'opcions que li dóna un home com Cesc. "Pot jugar de mig centre, d'interior, d'extrem que ve a dintre a jugar. Pot jugar en diverses posicions. No són molts però són jugadors polivalents que poden participar en diferents posicions. Esperem la tornada d'en Carles per acabar de completar l'equip".

Perquè Puyol encara no hi és. Si Busquets tampoc està llest, Mascherano tornarà al mig del camp. Mig del camp on Xavi i Iniesta donaran joc a Messi, Alexis i Villa. I tot, patint la pressió d'un Madrid que té dues opcions. Pot jugar amb el mateix equip que va ser golejat 5 a 0 el desembre passat però que va donar feina aquest diumenge, o pot deixar Di María a la banqueta per donar entrada a Coentrão. El portuguès assegura encara més múscul per aturar el Barça, pressionar-lo i ofegar-lo. El fluix partit de Di María a l'anada fa pensar que aquesta opció seria l'escollida per un José Mourinho que ahir no va dir res de res. Va callar, i de nou va cedir la paraula al seu ajudant Aitor Karanka.

Mourinho ha construït un equip agressiu, que fa faltes, dur. Un equip que mai serà tan estètic com el Barça, però amb una fe increïble. El Barça el derrota un, dos, tres cops. I ells hi tornen amb la mateixa fe. Obsessius, els blancs senten des de diumenge que poden guanyar la Supercopa al Barça al Camp Nou.

Més velocitat

El Barça, però, ho sap. Els jugadors van prendre consciència diumenge de com estan les coses i s'han preparat mentalment per a un partit dur en què l'única manera de guanyar és atacar, tenir la pilota. Tant li fa que el 2-2 jugui a favor dels blaugranes. Cal anar a totes i tenir la pilota als peus. Com deia Guardiola: "Cal jugar un molt bon partit per guanyar aquest títol. Repassant el partit d'anada vam veure que ells estaven millor. En 3 dies hem millorat alguna cosa, però ells encara estan per davant. Però juguem a casa i això ens pots ajudar. Després haurem d'escurçar el camp, augmentar la velocitat que no vam tenir a l'anada. La sort és que venim amb un bon resultat i a veure com acabem".

Per buscar aquesta velocitat, Alexis està llest per estrenar-se davant del seu nou públic. La cita és immillorable. Un clàssic. El sisè en els últims quatre mesos i amb un dels dos equips aixecant una Copa de matinada. Un somni d'una nit d'estiu en què caldrà donar-ho tot per deixar clar qui segueix manant.