Esports 21/04/2014

Un crit d’auxili

Miquel Ramis
2 min
Bigas, N’Sue, Kevin i Miño envolten Mario Melero López, després que el col·legiat assenyalàs el penal amb el qual el Deportivo va obrir el marcador a Son Moix.

Quan Borja Bastón va fer el tercer gol del Deportivo per deixar absolutament sentenciat el marcador, una bona part de l’escàs nombre de mallorquinistes que havien decidit anar al camp van enfilar el camí cap a casa. I els que quedaren, llevat d’algun conat d’escridassa a directiva i jugadors, se submergiren en un silenci espantós que va anegar l’estadi. Va ser una passa més en el procés de descomposició que viu un Reial Club Esportiu Mallorca que camina cap al precipici. El menfotisme d’una afició cansada i oiada del trist espectacle que els brinda el club del seu cor -tant al camp com als despatxos- contrasta amb el crit d’auxili que efectuà Lluís Carreras.

“És un moment molt, molt difícil. Necessitam ajuda, de qui sigui. Necessitam mirar endavant, necessitam ajuda”, va repetir un entrenador que no va dubtar a reconèixer que l’objectiu de l’equip ha passat a ser el de la permanència. Així de clar. Així de cru.

Carreras va demanar unitat per poder superar aquests crítics moments. Anar tots dins el mateix vaixell i remar en la mateixa direcció. Però com es pot aconseguir amb una directiva que s’amaga i abandona els seus quan hauria de ser qui enarbora la bandera de l’esperança? Una directiva, encapçalada per Llorenç Serra Ferrer i completada amb Biel Cerdà, Utz Claassen i Pere Terrasa -tres directius que ell mateix reclutà-, que ha dinamitat el club i l’ha dividit entre bons i mals mallorquinistes? Com es pot trobar amb una Federació de Penyes desapareguda i que consenteix veure una estadi de cada jornada més buit (la visita del líder només va congregar 7.560 espectadors, segons el club)? Com es pot esperar amb un equip desballestat, que no transmet cap dels atributs que puguin fer sentir orgullosa la seva afició?

La tercera derrota consecutiva va ser la simple constatació de la diferència existent entre el líder de la Lliga Adelante, un equip sòlid i amb les idees clares, i un equip que deambula com un zombi per la competició, perquè ahir es veié un Mallorca desfet. Desanimat. Sense esperança. Bloquejat. Presoner dels seus fantasmes i amb la mirada perduda.

Ni els canvis que va tornar a introduir el tècnic de Sant Pol feren efecte. Carreras varia els jugadors. Dóna voltes a l’alineació, però no troba resposta. Es varen completar uns primers quaranta minuts acceptables en els quals es gaudí d’ocasions, s’anul·laren dos gols i es reclamà un penal sobre Hemed. Però a la mínima adversitat, l’equip es va tornar a desmuntar mentalment.

La ferida és molt lletja i el pitjor de tot és que no es pot veure. És una qüestió que va més enllà d’un mal físic. D’un mal jugador o d’un mal sistema tàctic. La Segona Divisió B s’ha materialitzat com una realitat i fa la sensació que els jugadors estan exhausts i que ni tan sols es veuen amb la força i la convicció necessària per aixecar el vol.

El Mallorca s’enfonsa i comença a veure com l’aigua li arriba al coll. Algú voldrà respondre al crit d’auxili abans que s’ofegui?

stats