Publicitat
Publicitat

Amb el cos a Màlaga, amb El cap a la final de Wembley

Els gols de Bojan, Afellay i Bartra van capgirar el resultat després de la diana inicial de Seba i van donar els tres punts al Barça al camp del Màlaga, en un enfrontament intranscendent que va servir perquè el porter Arnau digués adéu al futbol. El català va penjar les botes -o, més ben dit, els guants- jugant els últims minuts després de substituir Caballero, amb el partit ja resolt.

Per al Barça era un partit que feia més nosa que servei, a mig camí de la final de Wembley. Pep Guardiola -que havia deixat a Barcelona molts dels jugadors habitualment titulars- va alinear un onze inicial amb 4 jugadors del filial (Bartra, Thiago, Fontàs i Sergi Roberto), el màxim que permet el reglament. De fet, i a excepció d'Abidal, és molt possible que cap dels onze que van sortir ahir d'inici siguin titulars a Londres. El jugador francès, que va jugar 70 minuts, va continuar agafant ritme de competició després de ser operat d'un tumor al fetge. Alves i Mascherano van entrar al segon temps, i també Pedro, que va sortir al terreny de joc per ocupar el lloc de Jeffren, que uns minuts abans es va haver de retirar per una lesió muscular.

Va ser un partit amb dues cares ben diferenciades. El Màlaga va ser millor a l'inici, més sòlid. Els blaugranes van trobar a faltar els automatismes habituals, sobretot en la sortida de pilota. Els jugadors van cometre errors en moltes passades i van originar ocasions dels andalusos, com la que va acabar amb el gol de Seba, que va rematar una assistència de Maresca.

En atac, els homes de Guardiola combinaven i tenien més possessió, però no més profunditat en les jugades col·lectives. Els jugadors arribaven a la porteria amb xuts de lluny o amb accions individuals. Una d'aquestes accions la va aprofitar Bojan per forçar un penal que ell mateix va transformar. El de Linyola, un dels més actius en el partit d'ahir, va iniciar el camí d'una remuntada que es va completar a la segona meitat.

Va ser gràcies al canvi tàctic blaugrana. Els jugadors van sortir amb més intensitat, més capaços d'aprofitar les seves possibilitats. La pilota es movia amb velocitat i a través del joc col·lectiu els culers tenien més espais. Mentrestant, el Màlaga mica en mica es feia enrere. Així van arribar els dos gols que van capgirar definitivament el marcador, obra d'Afellay, d'un xut fort des de la frontal, i Bartra, d'una rematada de cap en un còrner que havia forçat Bojan.

El Barça, tot i tenir el cap a Wembley, va aconseguir una victòria de prestigi en el final de la Lliga, en un partit en què els suplents van acabar reivindicant que també poden formar part d'aquest equip.