Publicitat
Publicitat

El germà petit

Un conte (real) de Copa

La idiosincràtica boira fa encara més penetrant el fred humit que toca per la data, 4 de febrer del 1972. Al costat d'un bus stop a Edgware Road, a l'oest de Londres, s'espera un jove periodista de 26 anys. Es diu John Motson i tot just inicia una carrera com a comentarista. Des de fa un parell d'anys posa la veu a alguns dels resums que s'emeten a Match of the day, l'històric programa de highlights de la BBC.

A Motson li han assignat, l'endemà, comentar un partit de quarta ronda de Copa que ha motivat la curiositat dels football fans. Quinze dies abans, el Hereford United, equip de la Cinquena Divisió anglesa, havia firmat un resultat improbable a Saint James' Park contra el Newcastle. Els magpies, tot i jugar amb sis internacionals, entre ells un fabulós davanter alt, barroer i esdentegat de nom Malcolm McDonald, no van poder passar d'un empat a 2. El Hereford va marcar el 0-1 als disset segons, i el 2-2 va ser obra de Colin Addison, player manager del Hereford, molt abans que envaís les banquetes del Celta, l'Atlètic de Madrid i el Cadis en la British wave que va remullar molts clubs de la Lliga espanyola a mitjans dels 80. Toca, per tant, replay, és a dir, repetició, però ara a Hereford, a Edgar Street, un estadi de postal en què el campanar de l'església de la ciutat, en punxa, és visible des de qualsevol de les quatre graderies.

25 lliures per setmana

Motson s'espera perquè ha quedat amb Billy Meadows, jugador del Hereford. Es coneixen de quan Meadows era al Barnet, el club del qual Motson és seguidor. Tot i que és a dues hores de Hereford, Meadows viu a Londres i, a part de recollir Motson, pel camí, farà pujar al cotxe algun jugador més. El jove periodista està expectant: encara que un jugador del Hereford cobra 25 lliures per setmana, poder entrar dins la seva dinàmica és un regal que l'enriquirà personalment i professional. I més quan els humils jugadors locals permeten que Motson visiti l'hotel on es reuneixen i, abans del matx, prengui part d'un breu refrigeri. El periodista, així, els identifica i els saluda a tots.

Quan l'àrbitre xiula l'inici del partit, quinze mil persones s'amunteguen a la graderia. Se sent l'olor de caldo de carn que envaeix les localitats dempeus dels camps anglesos. La gespa és pur fang i, de fet, és la tercera vegada que es programa el partit després de dues suspensions per aigua. Tot i l'expectació, el partit és l'últim a l'escaleta del Match of the day. La BBC el cobreix amb tres càmeres (en color, això sí) i a Motson el col·loquen en una posició de comentarista improvisada, a la intempèrie. Comentarà el partit sencer, però al Television Centre de Londres li editaran el resum.

"Oh, what a goal!"

El Hereford dóna guerra, però quan, al minut 82, McDonald marca (de cap, esclar) el 0-1, a Motson li comuniquen que el seu resum durarà quatre minuts. Al 85, però, al mig del camp, el visitant Tudor perd una pilota. Empenyent-la, Billy Owen i Ronnie Radford aconsegueixen trenar una paret. Radford colpeja l'esfèric amb tota l'ànima i neteja les teranyines de la porteria del Newcastle. "Oh, what a goal!", xiscla Motson. Centenars d'espectadors abillats amb barret i gavardina salten al camp per abraçar Radford. El deliri, l'emoció, l'enjòlit, la imatge del romanticisme en el futbol. El Newcastle queda estabornit i, a la pròrroga, Ricky George marca el 2-1. Onze amics, onze amateurs, havien parit l'eliminació més sonada de la història de la FA Cup.

El resum de Motson va passar a obrir el programa. El gol de Radford va ser votat gol de l'any i va passar a formar part de les caretes del futbol a la BBC. El Hereford no va passar mai de Segona, però la carrera de Motson ja no va retrocedir. Des d'aquell 5 de febrer del 1972, va comentar vuit Mundials, les mateixes Eurocopes i desenes de finals a Anglaterra i al continent. I quan el 2003 va retornar a Edgar Street per comentar un Hereford-Wrexham de Copa, en accedir a la seva posició, mentre els jugadors s'escalfaven, va sentir un estrany brogit. El públic, girat cap a la cabina de premsa, l'ovacionava.

Ell havia estat la veu d'un moment únic. Únic?