Publicitat
Publicitat

La connexió Mareo-Barça, un èxit segur

Un dels grans motius d'orgull dels aficionats de l'Sporting és el seu futbol base, futbol que té la seva seu a les instal·lacions d'El Mareo. El nom fa referència a la ubicació dels terrenys, al barri de Mareo de Abajo, a Leorio, una pedania de Gijón. L'origen d'aquestes instal·lacions data dels anys 70, quan diferents clubs estatals van començar a organitzar el seu futbol base. El tècnic iugoslau Branko Zebec va ser dels primers a apuntar a la directiva del club asturià la necessitat de construir unes instal·lacions i adoptar una metodologia de treball, i quan l'Athletic de Bilbao va pagar 50 milions de pessetes pel davanter basc de l'Sporting Churruca, els diners es van invertir a aixecar aquest complex que des del 2001 és de propietat municipal. Aquell any, el club, amb greus problemes econòmics, es va veure obligat a vendre's El Mareo. L'Ajuntament va esdevenir-ne el comprador, fet que ha facilitat sempre un contracte de lloguer que beneficia un club que segueix treballant per forjar nous talents. Alguns dels noms que han sorgit des d'aquell 1974 són Abelardo, Juanele, Mino, els germans Ablanedo, Pablo Álvarez, Eloy, Luis Enrique, Manjarín o David Villa. Molts d'aquests futbolistes acabarien triomfant a altres clubs, com en el cas d'Abelardo i Luis Enrique, i últimament, David Villa.

La connexió entre l'Sporting i el Barça, doncs, funciona prou bé. A més, cal sumar-hi el nom de Quini, una figura totèmica a El Molinón que també va triomfar al Barça. Ara, malgrat que molts consideren Quini com un home forjat a El Mareo, la veritat és que el que va ser davanter de l'Sporting i del Barça ja havia debutat al primer equip del club asturià abans de la construcció d'aquestes instal·lacions. Quini va jugar a l'Sporting del 1968 al 1980, quan va passar al Barça. Abans, havia jugat en un club de formació asturià, l'Ensidesa. Quini és actualment el delegat de l'Sporting.