El fred de debò ja és aquí. Ara sí, mana l'hivern, que ens ha tornat a portar dos dels pitjors enemics dels conductors: el gel i la neu.
Conduir amb aquests elements és més cansat. La falta de costum, i la visibilitat reduïda, ens crea tensió. L'efecte esprai dels cotxes que portem al davant, amb pluja o neu; el reflex dels llums a l'asfalt; la humitat externa, que ens entela els vidres, i la interna, provocada per la roba mullada; i la temperatura de l'habitacle, que si és massa elevada ens genera somnolència, són factors que ens condicionen.
Les malalties pròpies de l'hivern (refredats, tos, mal de coll...) poden alterar la visió i l'audició, a més de fer-nos baixar el to muscular. Un nas tapat afecta la qualitat de la son, i de retruc també la conducció. Els efectes secundaris dels medicaments utilitzats en aquests casos poden ser molt negatius a l'hora de portar el cotxe.
La història del Mundial de ral·lis està plena de campions procedents del nord. Si n'hi ha hagut tants, no és pas per casualitat. Als països nòrdics la gent aprèn a conduir molt aviat en condicions adverses, per força. Controlen molt bé els terrenys lliscants, una superfície que aquí ens espanta i provoca molts accidents.
Evitar-los és possible. Però cal seguir unes normes i consells que complementen el millor mètode de tots: l'aplicació del sentit comú.
1. La informació
Abans de posar-nos en marxa per qualsevol desplaçament, convé disposar de la màxima informació possible de l'estat de la carretera. Tenim moltes fonts diferents a l'abast: Els butlletins informatius de la ràdio.
El telèfon d'informació de la Generalitat de Catalunya: 012.
La pàgina web del Servei Català de Trànsit: www/gencat.cat/transit .
Els comentaris i l'experiència dels usuaris de la via a les xarxes socials.
2. El cotxe
No podem sortir, en cap cas, si el cotxe no està en perfecte estat de funcionament. Abans d'emprendre cap viatge, convé: Omplir fins a dalt el dipòsit de combustible, i dur el telèfon mòbil carregat.
Comprovar els nivells, sobretot el de l'anticongelant i el del líquid per netejar els vidres.
Revisar l'estat dels frens i de la direcció.
Mirar el dibuix i la pressió dels pneumàtics (no oblideu la de recanvi).
Verificar l'estat de les escombretes (a l'estiu es ressequen molt), el de la bateria i la calefacció.
Comprovar que vagin bé els llums d'encreuament i els de boira.
Proveir-nos d'una rasqueta per treure el glaç del vidre; una manta, per si ens quedem penjats en algun lloc; i una corda, per si cal remolcar algú o ser remolcat.
3. Les cadenes
És obligatori dur-les al cotxe i posar-les en determinades condicions. De vegades ens canviem d'automòbil però mirem d'aprofitar les mateixes cadenes, i no sempre s'ajusten a les mides de la roda del vehicle nou. N'hi ha de diversos tipus (de cèrcol, d'aranya, tèxtils, líquides), i les haurem de triar en funció de l'ús que fem del cotxe, i de la freqüència amb què el fem servir en condicions de conducció d'hivern. De tant en tant, cal revisar l'estat d'aquest element (es rovellen) per no endur-nos sorpreses, i fer un assaig de com col·locar-les. No és una operació fàcil, perquè sovint la fem en condicions meteorològiques difícils, amb les mans fredes (cal portar guants) i de vegades a les fosques (convé dur una llanterna al cotxe). Quan les anem a posar, cal aturar el cotxe en un lloc ben visible, senyalitzar-lo amb els warnings (i els triangles d'emergència, segons el lloc), i posar-nos l'armilla reflectora obligatòria.
4. La conducció Conduir en condicions normals requereix atenció. Fer-ho amb una meteorologia adversa encara més, perquè les circumstàncies diferents a les habituals condicionen la rapidesa de reaccions i la presa de decisions. Per això és fonamental adaptar la conducció a les condicions de la via.
Sobre superfícies lliscants, o que poden ser-ho en funció de la temperatura (compte amb les zones humides i obagues), cal petjar l'accelerador i el fre amb sensibilitat, de manera suau i progressiva.
És bàsic controlar el cotxe i evitar situacions de risc. Mantenir la distància de seguretat, i incrementar-la quan convé, ens ajudarà a preveure circumstàncies imprevistes.
Seguir les roderes d'altres vehicles ens ajudarà a conduir amb més seguretat, així com fer-ho amb una marxa més curta de la que posaríem en sec, excepte quan engeguem el cotxe: és millor fer-ho en segona que en primera perquè no llisquin les rodes.
5. Els consells
Adeqüeu la velocitat a l'estat de la via.
Porteu sempre els llums encesos.
Eviteu avançaments innecessaris.
No poseu el fre de mà quan aparquem a llocs on glaça (es poden enganxar les pastilles amb el disc, i el cable pot quedar glaçat).
Aixequeu les escombretes del netejavidres quan aparqueu.
No conduïu mai amb sabates o botes gruixudes.
Renteu bé el cotxe després de conduir sobre neu i gel, evitareu que la sal llançada a la carretera rovelli la carrosseria.
6. Els trucs
Fregar el vidre amb una patata tallada per la meitat evitava que s'entelessin els vidres dels cotxes dels nostres avis. És més tecnològic, però, utilitzar adequadament la ventilació interna del cotxe.
Posar unes gotes d'anticongelant al líquid per netejar vidres n'augmenta la densitat i millora l'eficàcia.
No llenceu aigua calenta al vidre per eliminar el gel, podem esquerdar-lo. És millor amb alcohol.
Si la clau no entra al pany perquè s'ha congelat, injecteu-hi unes gotes d'alcohol amb una xeringa.
Si les escombretes s'han assecat, podem fregar-les amb cotó amarat de Coca-Cola. Hi torna la flexibilitat.
Si no portem una rasqueta per al gel del vidre, podem fer servir una targeta de crèdit, però mai un CD, perquè ratllaríem el vidre.
