De companys d'equip a enemics històrics

BarcelonaLa rivalitat entre companys d'equip a la F-1 no és nova. La guerra de diumenge entre els dos pilots de Red Bull, Sebastian Vettel i Mark Webber, és l'enèsima prova que el principal rival d'un pilot pot ser el seu propi company d'equip. La història està plena d'exemples que deixen clar que generalment ser companys d'equip no vol dir ser amics: des d'omissions d'ordres d'equip fins a xocs intencionats que fan perdre un Mundial passant per llançaments d'objectes.

Fagioli-Caracciola

Llançament d'un martell i persecucions amb un ganivet

L'any 1936, abans que la Fórmula 1 es digués així, durant el Gran Premi de Trípoli, el box de l'escuderia Auto Unión va ser l'escenari de la primera guerra entre companys. Fagioli va tirar un martell al seu company d'equip i el va perseguir amb un ganivet a la mà. Abans d'aquest incident, l'italià ja n'havia protagonitzat un altre quan era pilot de Mercedes l'any 35. Hitler volia que la supremacia alemanya es demostrés també als circuits i l'equip, en una de les curses més populars del moment -l'Eifelrennen- va ordenar a Fagioli, que liderava la cursa, que deixés passar el seu company, l'alemany Manfred von Brauchitsch. Fagioli, emprenyat, va aturar el seu cotxe i va abandonar-lo al mig de la pista.

Villeneuve-Pironi

Una rivalitat que dura dues curses i que té un final tràgic

Gilles Villeneuve i Didier Pironi, companys a Ferrari, van tenir el primer enfrontament al Gran Premi d'Imola del 82. Villeneuve liderava la cursa i Pironi era segon, i des de l'equip se'ls va demanar que mantinguessin les posicions. Pironi va atacar Villeneuve i el va avançar. El canadenc, pensant-se que era un joc per fer gaudir els espectadors, va contraatacar, però Pironi va tancar-li la porta una vegada i altra, i el francès va acabar aconseguint el triomf. En el següent Gran Premi, el de Bèlgica, Villeneuve estava encès d'ira. Durant els entrenaments oficials el canadenc va voler anar a totes per superar Pironi i va patir un accident que va ser mortal.

Mansell-Piquet

Campanya de rumors per desprestigiar i desestabilitzar

Després que el 1986 les lluites entre Nigel Mansell i Nelson Piquet provoquessin que Prost s'endugués el Mundial, l'any següent els dos pilots de Williams volien el títol. Piquet va patir un accident i quan es va veure en desavantatge respecte al seu company va orquestrar una campanya de rumors per desprestigiar-lo i desestabilitzar-lo. Ho va aconseguir: Mansell va cometre dues errades i van arribar igualats a l'última cursa. Mansell, que volia marcar la pole , va patir un greu accident i va servir en safata el títol a Piquet. "Una victòria per a l'afortunat i no per a l'estúpid", va dir Mansell sobre aquella cursa.

Senna-Prost

L'enemistat de companys elevada a l'enèsima potència

Si alguna guerra entre pilots ha passat a la història és la d'Ayrton Senna i Alain Prost. El brasiler i el francès van resoldre dos Mundials (88 i 89) amb xocs a la pista en l'última cursa. En primer va ser per a Senna i el segon per a Prost, que després va fugir a Ferrari. Anys més tard, quan Prost era pilot de Williams, tot i que tenia un any més de contracte, va preferir retirar-se quan va saber que tornaria a tenir Senna com a company. "Torna, Alain, sense tu ja no és el mateix", li va dir Senna. Després de l'accident que va acabar amb la vida del brasiler, Prost va portar el taüt del seu company.

Alonso-Hamilton

Un enfrontament que va ser la idea d'una campanya publicitària

Quan Fernando Alonso va fitxar per McLaren com a bicampió del món, Hamilton tot just debutava. Però el britànic, el preferit del seu equip, li va plantar cara des del primer dia. Al GP d'Hongria, per evitar que Hamilton fes la pole , Alonso es va aturar més temps del necessari a boxs i va ser sancionat. Els grans beneficiats? Kimi Räikkönen, que amb Ferrari va guanyar el Mundial, i Vodafone, un dels patrocinadors de McLaren, que va utilitzar la imatge de dolent que a Espanya es tenia de Hamilton per fer una campanya publicitària.