Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Barça es treu pressió de sobre i l'entorn del Madrid recupera el terme 'canguelo'

Per començar, guerra psicològica

Ara fa 10 dies el Barça i el Madrid es veien les cares en el primer d'aquests quatre duels. I 10 dies després, poc té a veure la situació actual dels dos clubs amb la que es vivia llavors. Tot ha canviat.

En una partida d'escacs sense fi, el Barça i el Madrid segueixen jugant una partida en la qual, enrocant-se en defensa, els blancs han aconseguit menjar-se alguna peça important dels blaugranes. Després de guanyar la Copa del Rei, el Madrid s'atreveix a mirar cara a cara el campió blaugrana i el desafia abans dels dos duels de la Lliga de Campions. A l'equador dels quatre duels, el Reial Madrid se sent fort. El Barça, colpejat, es reorganitza i busca tornar al davant. I esperant que toqui dialogar amb una pilota pel mig, des de Barcelona i Madrid ja es lliura una batalla psicològica.

La roda de premsa de Josep Guardiola després de derrotar l'Osasuna no ha deixat indiferent l'entorn madridista. Ni l'entorn ni alguns dels jugadors blancs, com Sergio Ramos. El defensa andalús del Madrid va qüestionar ahir que el tècnic català "fins i tot critica les decisions arbitrals encertades", referint-se al comentari de Guardiola en què afirmava que si el Barça no havia guanyat la Copa havia estat per culpa de la bona vista del jutge de línia, que va veure com Pedro feia un gol en fora de joc. El comentari del tècnic de Santpedor, més en la línia de deixar clar que el seu equip havia vorejat la victòria i no pas criticant la decisió, no va ser l'únic que va provocar una reacció a prop del Santiago Bernabéu.

L'altre gran titular de Guardiola després del partit de dissabte va ser comentar que "donen el Madrid per favorit". Amb l'entorn blanc tornant-se a preguntar si el Barça ha arribat a un final de cicle i si Mourinho n'és el culpable, l'afirmació de Guardiola ha generat prou enrenou, i ara els blancs es veuen obligats a demostrar si realment son els favorits.

Torna la por?

Madrid es va despertar ahir amb la recuperació del vell terme canguelo , que ja es va utilitzar quan ara fa dues temporades el Madrid intentava atrapar el Barça en el campionat de Lliga. La campanya del canguelo , però, es va acabar de soca-rel amb el triomf del Barça per 2 a 6 al Bernabéu. Ahir, de fet, el canguelo va mutar per esdevenir " Eurocanguelo " a la portada del diari Marca. Aquí s'hi afegia que "Guardiola canvia de tàctica. Ara va de víctima". La victòria blanca a Mestalla en la final de Copa sembla haver provocat un forat en el temps, ja que el director del diari As , Alfredo Relaño, comentava al seu Twitter que la decisió de la UEFA de triar l'alemany Wolfgang Stark per al partit de demà tenia relació amb les queixes de Guardiola quan va sortir el rumor que l'àrbitre podria ser portuguès. El de Santpedor havia comentat que si fos així el "tècnic del Madrid estaria content". Relaño ho relacionava amb la teoria del " villarato-platinato ", segons la qual el Barça tindria fil directe amb les màximes instàncies de la Federació Espanyola de Futbol i la UEFA per obtenir bons arbitratges.

Per la seva banda, Víctor Valdés també va opinar sobre els arbitratges després del triomf contra l'Osasuna, i va explicar que sigui qui sigui l'àrbitre la clau és que deixi jugar el Barça i que castigui les faltes reiteratives dels madridistes. Iniesta, sempre amb un discurs pausat i correcte, ahir recordava que els dos pròxims duels seran partits de "contacte i molt físics". Wolfgang Stark, doncs, també rep en el foc creuat d'aquesta guerra psicològica entre Barcelona i Madrid.

La versió blaugrana

Des de Barcelona, la guerra psicològica també es juga. En el seu article setmanal a El Periódico , Johan Cruyff va comentar que "si el Madrid s'ho creu, millor". El tècnic holandès, de fet, contradiu Guardiola perquè creu que "ningú passa de ser el favorit al feble en 10 dies". Ara que el Madrid ja es veu amb opcions de guanyar la desena Lliga de Campions de la seva història, el tècnic del dream team els recorda que el Barça encara juga millor.

Cruyff afirma que "posats a preocupar-se, millor no fer-ho per qui xiularà o per si la gespa serà alta. Posats a preocupar-se, fes-ho perquè hi hagi profunditat. Aquí Villa és fonamental. Sense profunditat, el camp s'estreny, el joc s'encalla i hi ha més pèrdues de pilota, és a dir, contraatacs", i centra el seu debat en aspectes tàctics, donant per fet que si el Barça se centra a jugar tranquil derrotarà un Madrid que aquests dies veu com diferents periodistes del seu entorn afirmen que Josep Guardiola està "nerviós".

Nerviós o no, en les hores prèvies a l'anada de les semifinals Guardiola ha fet com Mourinho i ha preferit que l'entorn comenci el partit, protegint els seus jugadors i aïllant-los. Mourinho els va donar festa fins ahir perquè gaudissin de la Setmana Santa amb la família. Des que ell hi digués la seva després de golejar el València fins avui, quan oferirà una roda de premsa, no haurà parlat ningú més amb excepció de Sergio Ramos, que ho va fer amb els serveis de comunicació del club blanc.

Mourinho se centra en el partit de demà amb una tranquil·litat gairebé absoluta. El triomf en la Copa li ha permès guanyar el pols amb la premsa local i el confirma dins del club com el gran salvador del madridisme. Les seves últimes declaracions són, de fet, clarificadores. Ha afirmat que mai havia treballat amb tanta tranquil·litat al Madrid, i ha recordat de passada que els seus equips són encara millors quan viuen la segona temporada amb ell al capdavant. Com si -en un altre dard enverinat cap al Barça- els recordés que si en el primer any ja els ha guanyat la Copa, en el segon encara pot ser pitjor.

Com l'Inter

Segons es comentava ahir a Madrid, Mourinho prepararia el partit de demà passant els DVD dels dos duels que el seu Inter va jugar contra el Barça en les semifinals de l'última temporada, quan els milanesos van aconseguir eliminar el Barça de Guardiola.

Ara fa un any Mourinho va motivar els seus jugadors amb un recull de premsa amb declaracions de jugadors del Barça en què es mostraven crítics amb l'estil de joc defensiu dels llombards. Conscient d'aquest fet, Guardiola ha preferit que Mourinho no tingui res per motivar els seus. Tot al contrari, segons el tècnic de Santpedor per molta gent el favorit ja és el Madrid i no pas el seu Barça. La guerra psicològica també la practica Josep Guardiola. No hi té més remei, perquè és el cap visible del barcelonisme.