OBERT D'AUSTRÀLIA
Esports 30/01/2012

El colós Djokovic derrota un Nadal majúscul

Oriol March
3 min
Novak Djokovic destrossant la seva samarreta poc després de guanyar el seu cinquè Grand Slam.

Va cridar fins que la gola li va dir prou. Es va esquinçar la samarreta i va saltar i botar fins que els músculs l'hi van permetre. Era el més normal del món: Novak Djokovic acabava de guanyar a Rafa Nadal un dels millors partits de tenis de la història. Un duel llegendari, de prop de sis hores, que va donar al serbi la seva tercera corona a l'Obert d'Austràlia, el cinquè Grand Slam de la seva carrera. Per fer-ho va haver de superar un Nadal majúscul, èpic, que va veure com després d'exhibir un nivell excels -potser el millor tenis de la seva etapa professional-, el número 1 mundial li prenia la victòria en la final més llarga de la història dels Grand Slams.

El resultat (5-7, 6-4, 6-2, 6-7 i 7-5) parla per ell mateix. Parla de dos gladiadors, de dos gegants del tenis que ahir es van elevar per sobre del Rod Laver Arena de Melbourne per escriure un nou capítol de la seva rivalitat. Djokovic hi arribava cansat, després de batallar de valent durant cinc sets contra l'escocès Andy Murray a les semifinals. Potser per això jugava més recolzat en els braços que no pas en les cames. Nadal, que és dels que olora la sang, aviat va veure que el serbi no estava fi i aviat va posar distància al marcador -4 a 2 i servei a favor-. Djokovic tenia clar que no podia seguir d'aquella manera i fins i tot es va canviar de polo. El canvi de blanc a negre el va afavorir: va fer un break al rival i va aconseguir forçar el 5-5. A partir d'aquí, Nadal va donar gas a fons fins que es va endur el set i, de pas, va escombrar un Djokovic erràtic en els punts claus.

El serbi es posa a to

A poc a poc, però, el fantasma del 2011 es va obrir pas a la pista. Un fantasma que va fer recordar a Nadal que l'any passat va perdre les sis finals que va disputar contra Djokovic. El serbi es va espolsar la desgana que el seu cos traspuava i va engegar el ventilador. Es va plantar a la pista amb posat de pistoler i, combinant creuades i paral·leles de manera que Nadal no parés mai quiet, es va apropiar del partit. El de Manacor, tot i aplicar en bona part les seves evolucions tenístiques, no en tenia prou. Havia despertat la bèstia.

Una bèstia que no es va calmar fins que va tenir el tercer set a la butxaca. Nole ja dominava per 2 parcials a 1 amb un tenis àgil, preciós, una barreja d'estètica i lluita molt genuïna. Però això d'ahir era una final de Grand Slam, i Rafa Nadal sempre hi és, a les grans cites. El jugador de Belgrad va tenir la seva oportunitat (0-40 al 4-4 del quart set), però davant seu s'hi va trobar un cicló. Amb tres winners , el de Manacor va minar la moral del serbi. I, en un tie-break cardíac, va igualar el partit a dos sets. Amb els seus saltirons característics, semblava dir al seu rival: "Al cinquè no hi ha joc decisiu: prepara't". Djokovic va recollir el guant d'aquest desafiament i tots dos van fer un monument al tenis en el parcial definitiu.

Desenllaç elèctric

El partit superava ja les cinc hores i no semblava que hi hagués res que pogués frenar-lo. El número 1 patia i només els seus cops de geni el mantenien amb vida. Nadal s'esforçava i s'esforçava a fer-lo fora de la pista, a deixar-lo KO com més aviat millor. Només ho va aconseguir a mitges. I això, contra Djokovic, és un pecat mortal.

El de Manacor va tenir un 4-2 i un servei per matar el partit. Ho tenia tot a favor. Però el serbi -que la temporada passada va tocar el cel en guanyar tres Grand Slams i només va perdre cinc partits- es va fer fort en la restada: cada servei de Nadal el tornava multiplicat cap al fons de pista. Li va tornar el break i el duel va entrar en una fase cíclica: tots dos donaven el millor d'ells mateixos. Sense excuses. Sense romanços. Sense compassió.

El partit va acabar de manera preciosa: un joc llarg, disputat, èpic. La cirereta perfecta per a un partit perfecte. La glòria se la va endur Novak Djokovic. Se la mereixien tots dos.

stats