El Barça actual està vivint un moment d'esplendor futbolística quasi sense precedents. Un estil de joc excel·lent, ofensiu i elegant, ha anat acompanyat de 13 títols en menys de quatre temporades que han enlluernat tot Europa, i bona part del món. Però en un petit llogaret del centre de la península Ibèrica es resisteixen a admetre la superioritat blaugrana, s'entesten a nedar contra corrent i només fan que buscar motius per restar mèrits a l'equip de Guardiola, principalment el dels favors arbitrals. La raó no és altra que la rivalitat quasi centenària entre els dos equips, entre dues maneres d'entendre el futbol, entre dues cultures, entre dos grups socials, entre dues tribus. "La identitat es construeix a partir de la diferència, ells contra nosaltres, nosaltres contra ells", explica l'antropòloga Mercedes Fernández-Martorell.
José Mourinho és el primer dels madridistes que intenta tacar la imatge immaculada del Barça a Europa -"Guardiola és intel·ligent i sap com guanya els partits de Champions i de Lliga", deia dimarts-, un discurs que segueixen una part dels periodistes de Madrid, i bona part de l'afició blanca. "El Madrid voldria construir la seva manera de jugar pròpia i triomfar, per això no volen ser iguals i intenten ridiculitzar com juga l'altre", argumenta Fernández-Martorell. Les bromes i els acudits sobre el famós tiki-taka del Barça són habituals des de Madrid, menys quan el tiki-taka és amb la selecció espanyola.
Però la gran pregunta és: ¿què passaria si fos el Reial Madrid l'equip admirat per tot el món, que ho guanyés tot i jugués com els àngels? La premsa i l'afició culer reconeixerien aquesta superioritat? No fa gaires anys, a principis de segle XXI, el Madrid va tenir un petit moment de glòria amb el Madrid dels galàctics pre-Beckham, amb Zidane, Ronaldo, Figo i Roberto Carlos. Des de Barcelona, però, es restaven mèrits al Madrid assegurant que els èxits eren gràcies a Iker Casillas, que ho parava tot, i prou. Segons l'antropòloga Mercedes Fernández-Martorell, si això passés ara seria diferent: "El Barça ha creat una manera diferent de viure la rivalitat". I afegeix: "Les dues aficions són equivalents en passió, amb les mateixes ganes d'aniquilar el rival, però no en la manera d'expressar-ho perquè les condicions socials i polítiques a Madrid i a Catalunya són molt diferents".
