Les claus del València-Barça

BarcelonaEntrar al descans amb 0-1 ha sigut la dosi d'esperança que necessitava el València per mantenir-se viu en un partit que el Barça, per ocasions, hauria pogut encarrilar en els primers 45 minuts. Però la falta d'encert blaugrana (o el gran encert de Diego Alves) ha impedit que l'avantatge s'ampliés i ha desbocat el matx a la segona meitat. Del pla de possessió i ocasions visitants contra espera local, s'ha passat a un intercanvi de cops que ha igualat les forces a Mestalla. La sang freda des dels 11 metres de Messi contra l'aturapenals Diego Alves ha resolt el matx a favor del Barça (2-3).

El València ha renunciat a la pressió alta i s'ha intentat ordenar a partir de tres quarts de camp, en un replegament mitjà que ha combinat les estructures 4-2-3-1 i 4-4-1-1.

Sense problemes en la primera passada, el fre al Barça s'ha produït uns metres més enllà del mig del camp, quan els centrals han buscat la passada exterior als laterals. Allà, l'esquema valencianista s'ha fet especialment ample i ha ofegat els blaugranes, que han tingut poques més opcions de combinació que una passada enrere per mantenir la possessió.

Li ha passat per la dreta amb Sergi Roberto i per l'esquerra amb Lucas Digne.

La lesió d'Iniesta ha complicat el panorama, fins que l'equip ha anat tocant les tecles adequades per resoldre el bloqueig. I, en concret, s'han fet evidents dues solucions. D'entrada, la profunditat dels jugadors interiors, que han sabut llegir l'espai que es creava entre el central i el lateral, gràcies a la feina d'intimidació i fixació de Luis Suárez i Leo Messi (més Sergi Roberto). Rakitic ha llegit el forat més bé que ningú i d'allà ha vingut, per exemple, el 0-1.

D'aquesta verticalitat des de dins, però, també s'han anat produint altres bones accions que haurien pogut deixar el partit sentenciat al descans, si no arriba a ser per les bones intervencions de Diego Alves.

L'altra solució ha sigut remoure l'estructura per alliberar espais per a Messi i Neymar. Busquets ha baixat entre centrals per iniciar el joc, de manera que els laterals poguessin estirar una mica més la seva posició i tensar la corda dels migcampistes valencians (que, a més, estaven distrets amb els moviments d'aproximació de Rakitic i André Gomes). La fórmula ha donat consistència al domini posicional i de pilota dels blaugranes.

Els gols, però, no han arribat i l'avantatge ha seguit sent mínim de cara al segon temps. Això ha animat el València, que en la segona meitat ha canviat de pla per fer avançar el bloc d'equip. El conjunt de Cesare Prandelli (que ha fet un canvi ofensiu amb l'entrada de Munir per Montoya) ha canviat l'espera per una pressió més alta que l'ha acostat a la porteria de Ter Stegen.

Sobretot a través dels contraatacs. D'una recuperació de Munir sobre André Gomes, el València ha construït un contracop a través de Dani Parejo que l'exblaugrana, amb un xut sec a la frontal, ha resolt amb l'1-1. Minuts després, Rodrigo ha deixat encara més grogui el Barça amb el 2-1.

Han sigut bons minuts per a un València que s'ha sentit més poderós a camp rival, capaç de fer avançar més jugadors per atacar amb continuïtat.

La possessió blaugrana ja no era tan clara com en la primera meitat i el partit començava a ser un intercanvi de transicions que ha alterat el ritme de joc. D'una banda, ha obert més espais per a la cavalcada blaugrana però, de l'altra, l'ha exposat més en defensa.

El desgast xe i l'impacte del 2-2 de Suárez (en una acció d'estratègia) ha tornat la iniciativa al Barça en el tram final i, fruit d'aquest voltar l'àrea valencianista, ha arribat el penal que ha donat els tres punts a l'equip blaugrana.