Les claus del Barça-City

BarcelonaQue el Barça hagi golejat el City 4-0 s'explica per dos motius: la superioritat qualitativa dels blaugranes en la parcel·la ofensiva i la immaduresa tàctica que, en alguns aspectes, encara ha transmès l'equip 'citizen' en sortida de pilota, on no ha sigut capaç d'expressar-se amb l'atreviment que havia dissenyat Pep Guardiola. Més confiat i més encertat, el Barça ha pogut trobar camins segurs de progressió, gràcies a la feina fosca d'Iniesta i Rakitic, i a la sobrietat d'Umtiti i ha impedit que els anglesos es fiquessin en el partit a través del talent de Messi i les aturades de Ter Stegen.

Des del primer minut, cap censura: les pressions altes anunciades i la corresponent estratègia per aconseguir una sortida de pilota prou neta com per intentar dominar la possessió i fer-ho a camp rival. El Barça ho ha hagut de fer sense Sergi Roberto i amb Mascherano al lateral dret. Als pocs minuts, a més, la lesió de Jordi Alba ha obligat a introduir Digne a corre-cuita i, abans del descans, ha hagut d'entrar Mathieu per substituir Piqué, lesionat també. El City, per contra, s'ha plantat al Camp Nou amb De Bruyne en punta en detriment del Kun Agüero.

Quan iniciava el joc el Barça des de la seva porteria, el pla del City ha sigut forçar l'errada de Ter Stegen o portar la sortida del Barça al sector esquerre de la seva defensa, per evitar que fos Piqué (qui millor sortida té) qui desencallés la situació. De Bruyne s'ha emparellat amb el central barceloní i Silva s'ha situat uns metres més enrere, amenaçant el salt a la pressió quan el porter alemany fes la passada. Stones ha guanyat una alçada, actuant gairebé de pivot a prop de Rakitic, per permetre Gündogan pujar per actuar sobre Busquets.

El Barça hi ha intentat respondre, sobretot, a través d'Iniesta, que ha obert la seva posició fins al carril exterior. Això ha allunyat el manxec de la pressió de Fernandinho a l'interior i ha donat més opcions al lateral esquerre (primer Alba i després Digne) per progressar i arribar a Neymar.

L'altra conseqüència d'aquest posicionament ha sigut que la sortida en llarg no només tenia Luis Suárez com a destinatari en punta, sinó que comptava amb la presència de Rakitic al carril central, sense Fernandinho a prop.

Digerint amb serenor la barreja entre errades i encerts d'aquest pla, el Barça ha pogut superar la pressió del City en moltes ocasions, i ha obligat els anglesos a recular uns metres, reformulat en una mena de 4-4-2 que deixava a dalt De Bruyne i Silva, amb Sterling i Nolito ajudant com a migcampistes. Guardiola insistia a la seva defensa que avancés línies, que no s'enfonsés al darrere per no perdre el control territorial que, fins i tot sense pilota, tenien els 'citizens' en aquella parcel·la. A l'espai i amb combinacions àgils entre els jugadors de talent, el Barça ha disposat d'un grapat d'arribades que han inquietat Bravo. En una d'elles, Messi s'ha beneficiat d'una inexplicable passivitat anglesa (i d'una relliscada inoportuna de Fernandinho dins l'àrea), per recollir una pilota disputada per Iniesta i fer l'1-0.

Independentment del marcador, els plans han continuat sobre el mateix guió. I el pla del Barça també era pressionar a dalt el City quan iniciés el joc amb Bravo. L'estratègia de Guardiola era dibuixar un 3-2-4-1 (o 3-2-3-2), amb Kolarov com a lateral baix per l'esquerra, a l'alçada dels centrals, i Zabaleta incrustat amb Fernandinho com un pivot. Però el tècnic de Santpedor no sempre ha trobat la complicitat de l'argentí i s'ha anat desesperant a l'àrea tècnica per la incapacitat del seu City d'executar les seves directrius.

Tot i així, també ha trobat camins per connectar amb De Bruyne, el més lúcid en fase ofensiva i qui millor ha activat Nolito, que a priori podia tenir un duel favorable en banda contra Mascherano. Però quan el City ha pogut finalitzar, ha topat amb Ter Stegen.

A la represa, quan les peces estaven intentant millorar les prestacions del primer temps, s'ha produït una jugada clau: l'expulsió de Bravo per mans fora de l'àrea, després d'una mala passada del xilè, que ha regalat la pilota a Suárez. A més, Zabaleta ha demanat el canvi per lesió. Guardiola s'ha vist obligat a retocar l'equip per jugar mitja hora amb deu jugadors, i ho ha fet donant entrada Willy Caballero per Nolito, i Clichy per Zabaleta, i redissenyant l'equip en una mena de 4-2-3. El Barça hi ha respost amb un posicionament ofensivament més poderós, que de passada era la versió més natural tenint en compte que tenia sobre la gespa a tres centrals: ha donat volada pel carril esquerre a Digne i ha portat Rakitic a zones més de banda.

El partit s'ha acabat de resoldre amb les genialitats de Messi, Neymar i Suárez, i el City poc més ha pogut fer que deixar passar els minuts intentant no sortir gaire escaldat. No ho ha pogut evitar, malgrat la doble groga de Mathieu. Ni tan sols ha impedit la golejada que Willy Caballero aturés un penal.