Barça
Misc 28/01/2015

Les claus de l'Atlètic-Barça

L'equip blaugrana surt reforçat d'un primer temps esbojarrat i encarrila una victòria que deixa madurar amb superioritat numèrica

i
Natalia Arroyo
4 min

BarcelonaEl secret seria esbrinar com pretenia gestionar el Barça els primers minuts de partit al Calderón. Com volia evitar sortir ferit de la pressió matalassera, del ritme estressant i nerviós que es preveia que provocarien els homes de Simeone. I sembla impossible saber-ho del cert, més enllà dels aclariments posteriors de jugadors i tècnics. El cas és que, als 45 segons de partit, el Barça s'ha trobat un gol en contra, que ha vingut d'una errada força infantil de Mascherano. El central argentí ha triat la pitjor de les solucions per esquivar la presència de Torres, sense que l'equip la pogués preveure ni protegir. El seu desplaçament sobre Messi ha sigut una invitació per a l'Atlètic, que ha guanyat el salt amb Siqueira i ha trobat Torres entre el desconcert de Piqué i el mateix Mascherano, separats, descol·locats. Un retall i un xut ajustat han fet la resta.

La passada de Mascherano que provoca l'1-0

De sobte, el conjunt blaugrana s'ha trobat amb l'escenari enemic que més por podia fer-li i, en paral·lel, l'Atlètic s'ha vist ficat en el clima que volia i que li convenia. S'ha obert l'hora dels nervis, dels dubtes, de les imprecisions. Al Barça li ha costat molts minuts trobar el parell de passades consecutives que el calmessin, els metres de samarretes grogues que li donessin sensació d'estabilitat.

L'Atlètic pressionava a dalt amb sis homes i el Barça no sabia com sortir-se'n, tot i tenir un posicionament de partida ben treballat. Alves no ha estirat la seva posició i s'ha posat al costat de Piqué. Alba sí avançava metres per situar-se amb línia amb els migcampistes, amb qui també es quedava Busquets. Era una fórmula diferent a la plantejada en l'anada, quan el migcentre va poder rebre més pilotes interiors de Ter Stegen. Malgrat la calma que intentava transmetre el porter alemany, l'equip no s'ha sentit segur. Estava inquiet, imprecís.

El posicionament del Barça per sortir jugant

I és que l'Atlètic havia trobat el fil ofensiu que no havia trobat fins ara en els dos enfrontaments anteriors. Amb un dels puntes (sobretot Griezmann) amb tendència evident de buscar la caiguda a banda esquerra (la zona d'Alves) i l'altre buscant verticalitat entre centrals, la defensa blaugrana ha vist trencat el mur infranquejable que havia aixecat en els altres duels. La presència de Raúl García també hi ha fet molt, perquè ha impedit que Jordi Alba se sentís còmode. Inferior en el salt amb el navarrès i desplaçat del seu hàbitat quan el 8 local buscava recepcions interiors, ha desestructurat la defensa blaugrana, que no acabava d'arribar a tot quan Arda participava i Juanfran o Siqueira s'incorporaven.

Un punta cau a banda esquerra, la zona d'Alves
Raúl García i els dos puntes inquieten la defensa blaugrana

L'Atlètic ha avançat línies, s'ha animat a buscar el segon gol, empès per la bogeria que ell mateix havia creat des del principi.

Això, però, ha acabat girant-se en favor del Barça perquè l'Atlètic s'ha emocionat més del compte, s'ha sobreexcitat i, fruit d'aquesta inèrcia esbojarrada que portava des del primer segon, s'ha desajustat i ha permès que el Barça trobés la transició amb què ja havia ferit als madrilenys en Lliga. Messi surt viu de la pressió de Mario, sempre actuant d''stopper' al mig, i atrau l'atracció de Giménez, que perd posició. Suárez distreu Miranda i apareix solitàriament Neymar, a qui Juanfran havia descuidat per sumar-se a l'atac. La contra és letal i el Barça trenca les il·lusions matalasseres amb l'1-1.

El contraatac de l'1-1 del Barça

Tot i així, el marcador no ha acabat d'aportar calma al Barça, incapaç d'aturar el ritme vertiginós de joc. Iniesta intentava recargolar-se al mig del camp per ajuntar línies, però l'equip seguia dividit, partit en dues meitats. Amb els tres davanters buscant profunditat i la resta de l'equip preocupat de defensar-se, sense pulmons per tornar a reenganxar-se al ritme dels seus ambiciosos i ràpids davanter.

El Barça ha viscut durant molts minuts en el dilema de si li convenia més aturar el partit o deixar-lo seguir en la bogeria. Anar i tornar, córrer endavant i recular el feia patir, però l'apropava al gol, també. Beneïda temptació de despenjar els tres golejadors.

L'equip ha viscut amb les línies molt separades al primer temps

Sobre aquest escenari, el Barça ha buscat un context més còmode, amb Messi lleugerament entre línies i Neymar a prop de Suárez, en una mena de dues puntes de llança que estiraven l'Atlètic i generaven ocasions. Era el partit d'àrea a àrea, un partit que el Barça ha sabut guanyar abans del descans.

Moments de Neymar tancat al costat de Suárez
Messi com a activador dels dos davanters

El 2-3 s'ha carregat del tot el pla de Simeone, l'ha tret de polleguera, fins al punt de provocar l'expulsió de Gabi camí dels vestidors. Amb un home més i un marcador que convertia en èpica la remuntada madrilenya, la segona meitat ha sigut un rondo llarg, tranquil, per moure un Atlètic que ja es defensava amb un 4-4-1 replegat i impotent. Els locals han perdut opcions de contraatac i, sense marge per sortir, han viscut especialment aculats al seu camp.

Amb l'expulsió de Gabi, l'Atlètic s'ha defensat replegat en un 4-4-1

Això ha facilitat que el Barça pogués trobar, ara sí, l'atac estàtic que l'ordena. Ha tornat a ser, però, un atac posicional que no desordena prou un rival replegadíssim (però amb un home menys) i molt agressiu, però ha sigut la manera com s'ha donat control a l'eliminatòria. Tot estava fet i el seu rival, orgullós, però rendit.

stats