Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus de l'Athletic-Barça: poder ser valent o el poder de la valentia

L'aposta agressiva de l'Athletic es menja un Barça insegur i, altre cop, molt desencertat a la seva àrea

Naufragi majúscul del Barça a San Mamés, on els blaugranes han topat contra un Athletic decidit i encertat que els ha escombrat amb un dolorós 4-0. L'intent de Luis Enrique de trobar un onze fresc amb cares noves en l'alineació ha posat sobre la gespa un equip que ha anat a remolc durant 90 minuts, empetitit i bloquejat en l'entramat defensiu basc. És temptador apuntar als 'suplents', però és tan injust fer-ho com parcialment encertat.

La feblesa defensiva del Barça, altre cop tou i vulnerable en cada acció dins l'àrea, no ha sigut culpa de Bartra i Vermaelen. La falta de clarividència en la construcció tampoc ha sigut només cosa de Rafinha i Sergi Roberto, ni de l'absència de Busquets al migcentre. Però tot ha tingut a veure amb una posada en escena invisiblement poruga, inevitablement també per ells. La por col·lectiva a jugar a fer batalles amb les cames cansades i la por individual a cometre una errada notable ha fet perdre al Barça la seva dosi de profunditat. I, sense ella, l'equip s'ha quedat pràcticament sense xutar i ha tremolat en cada escomesa basca. Que Messi hagi sigut pràcticament un espectador és, a mitges, causa i conseqüència. La versió apagada de l'argentí allunya l'equip del gol i la versió més dèbil de l'equip, l'allunya a ell del joc.

Possessió incòmoda a camp propi

No ha sigut cap sorpresa que l'Athletic, a San Mamés, apostés per un plantejament agressiu. La fatiga que el Barça podia acumular del partit de dimarts a Tbilissi i les rotacions en l'alineació, animaven Valverde a ser encara més valent. I els bascos han pressionat ben amunt des del començament i han avançat les seves línies per incomodar la sortida de pilota blaugrana. Quan tenia la pilota Ter Stegen, el 4-4-2 local s'ha elevat com un mur infranquejable.

De fet, els bascos han aconseguit que durant els primers 45 minuts, el joc es concentrés en un 28,3% al terç de camp blaugrana, que pràcticament no ha trepitjat l'àrea rival. La pressió, gairebé home a home dels de Valverde, era angoixant i el risc en cada passada era elevadíssim.

 

La participació de Bartra i Vermaelen, els màxims responsables en la sortida de pilota, s'ha concentrat a la frontal i no ha permès superar la primera línia de pressió basca, liderada per Aduriz i Eraso. La sensació d'inseguretat semblava tan gran que les passades dels centrals prioritzaven la seguretat a la productivitat.

Tampoc Mascherano ha pogut ajudar a donar profunditat a l'equip i la seva feina en la construcció s'ha mogut massa a prop de la base, gairebé com a tercer central.

Avançar la posició dels laterals

Per intentar corregir aquesta presència tan endarrerida de l'equip i treure's de sobre la pressió basca, el Barça ha intentat guanyar metres amb la pujada dels seus laterals. Mascherano s'ha incrustat entre centrals per exagerar la sortida a tres, que no estava funcionant amb l'estructura en triangle per la falta de valentia des del darrere. Amb l'argentí a baix, la posició de Bartra i Vermaelen s'ha obert, i això ha convidat Adriano i Alves a avançar metres. Abans, la necessitat d'ajudar al company amb una línia de passada més baixa, els havia mantingut a camp propi.

El posicionament blaugrana ha millorat i l'Athletic s'ha allunyat de Ter Stegen, que havia viscut intimidat durant pràcticament tot el primer temps.

Reacció frustrada

A la represa, el Barça ha estirat la inèrcia del final del primer temps i, esperonat pel pas per vestidors, ha acumulat dues ocasions clares de gol en poc menys de cinc minuts. Semblava que la reacció era imminent i el partit podia agafar un altre to. Però, sense temps a assaborir la millora, l'Athletic ha marcat el segon gol, a través d'Aduriz, en un dels seus vols en suspensió. Luis Enrique, que ja havia intentat sacsejar el seu equip amb l'entrada d'Iniesta per Rafinha, ha hagut de precipitar el segon retoc amb l'entrada de Rakitic per Sergi Roberto, per mirar d'empènyer l'equip endavant.

Però abans que hi hagués temps de mesurar l'efecte d'aquestes dues decisions, ha arribat el tercer gol local després d'una greu errada d'Alves en un refús. I, minuts després, fins i tot el quart, per un penal absurd del lateral brasiler amb una empenta.

Amb el pes d'un marcador duríssim, el Barça ha intentat refer-se i marcar un gol que el fiqués en el partit de cara a la tornada, però tot i anar enfonsant el seu rival, ha sigut incapaç de trobar la profunditat necessària per fer gol. Potser per la presència d'Iniesta i Rakitic, o potser per l'autocorrecció del primer temps, l'equip ha iniciat el joc més amunt i s'han trobat combinacions que alimentessin Suárez, mòbil però impotent entre centrals. L'uruguaià ha trobat en el fora de joc, a més, un altre fre als seus intents d'inquietar Gorka. Tampoc la fe de Sandro, últim cartutx, ha sigut tan efectiva com altres dies.