Publicitat
Publicitat

Barça

El clàssic de la inflexió

Els últims Barça-Madrid han provocat canvis de dinàmica que ara anirien bé al Camp Nou

La cantarella no és nova: per molt que s’esperi d’un Barça-Madrid, el premi seran com a molt tres punts per a un dels dos equips. Però cada clàssic arrossega sempre infinites conseqüències que, després i a la llarga, poden acabar derivant en una mica més que tres punts. Són valors intangibles, però són valors que amenacen de tornar a esquitxar l’enfrontament d’aquest dissabte -i que afectaran més que el que pugui passar avui a la Copa del Rei, on el Madrid ja ho té tot fet contra el Cultural Leonesa i el Barça se les veurà amb l’Hèrcules a Alacant-. Si més no, els últims enfrontaments entre blaugranes i madridistes s’han tenyit de variables emocionals i indirectes que han tingut molt de pes en la continuïtat de la temporada.

Zidane, reforçat

De l’últim clàssic, el de la victòria blanca al Camp Nou per 1-2, Zinedine Zidane va sortir-ne reforçat fins a final de temporada, mentre que al Barça se li va fer gran el mirall on, de cop i volta i després d’una ratxa impecable, va veure’s més petit del que s’havia cregut durant 39 partits invicte. Després d’aquella derrota va venir l’eliminació de Champions a mans de l’Atlètic -amb una victòria parcial en l’anada, en el partit immediatament després del clàssic, però amb ensopegada definitiva al Calderón deu dies després-, i dues derrotes seguides en Lliga amb la Reial Societat i el València. A posteriori, aquell clàssic que s’afrontava amb lleugeresa per l’amplíssim marge de 10 punts es va veure com un punt d’inflexió negatiu per al Barça. “És més fàcil quan l’equip juga unit i corre pel company. Avui ho hem fet. La victòria és important, cal seguir així”, deia aleshores Zidane. I el seu Madrid va seguir competint per la Lliga fins a l’última jornada i va coronar-se a Europa.

Destitució de Benítez

Potser no va tenir res a veure amb el triomf al clàssic, però el punt d’inflexió sembla determinant des d’aquell dia. També ho va ser el clàssic de la primera volta al Santiago Bernabéu. Aparentment va ser clau per al Barça, que en va sortir amb un avantatge de sis punts a la classificació, però, depèn de com es miri, també va acabar sent favorable als blancs. La golejada per 0-4 dels blaugranes en territori enemic va precipitar l’adéu de Rafa Benítez i l’inici del nou projecte de Florentino Pérez amb el tècnic francès, que va revitalitzar un equip ensopit per fer-lo campió.

Iniesta, com Messi al Bernabéu?

Plantejar-se què hauria passat si el Barça no arriba a exhibir-se és perdre’s en un laberint de possibilitats difícils de confirmar. El que sí que està més clar és que aquell dia el Barça va sentir-se poderós sense Messi, a qui va tenir reservat 60 minuts perquè venia d’una llarga lesió al genoll. Va jugar Sergi Roberto i ho va fer amb decisió i encert.

La situació té paral·lelismes amb la que es viu ara amb Andrés Iniesta, que ja fa dies que s’exercita amb normalitat i arribarà al clàssic apte per jugar, tot i que amb una inactivitat competitiva de sis setmanes. L’interrogant serà si Luis Enrique li dóna galons d’inici o es manté amb Rakitic i algun soci més al mig. “Si no fos perquè està sancionat, jugaria avui mateix. Està en perfectes condicions”, va dir en la prèvia de Copa per resoldre el dubte. I la presència del manxec sembla decisiva per enfortir “la idea de joc” que va quedar tocada a Anoeta. Amb ell, la inflexió difícilment serà una rendició com la que torna a espantar el barcelonisme i, en tot cas, serà una catapulta cap endavant. Altre cop.