18/02/2017

La cicatriu

2 min
La cicatriu

Luis Suárez, com a primer portaveu del vestidor del Barça des de dimarts, va distribuir la culpa del desastre de París. El tòpic “tots en som responsables” era un missatge més esperat que altres vegades, perquè Luis Enrique no només ha sigut criticat -amb raó- des de fora sinó també des de dins. Foc teòricament amic.

Busquets va apuntar al plantejament del partit per explicar el bany del PSG, i Iniesta va negar un problema d’actitud per centrar-lo en el futbol. De fet, crec fermament que l’emprenyada de Luis Enrique amb l’entrevista de Jordi Grau no va venir de les preguntes sinó de l’evidència que els seus capitans l’havien posat als peus dels cavalls. El dèficit futbolístic del Barça no ve de París, sinó d’una seqüència de partits en què l’equip havia perdut el rumb i l’autoritat, i és significatiu que els jugadors deixessin el seu entrenador al descobert en el moment més delicat.

No soc futbolista professional i, per tant, em costa mesurar el seu grau d’egoisme. Imagino que Luis Enrique, que sí que ho ha sigut, entén que aquest negoci funciona així, però em temo que les declaracions dels seus jugadors deuen haver deixat cicatriu en el tècnic. És curiós el mecanisme pel qual l’entrenador protegeix els jugadors quan s’adormen com al camp del Betis i, en canvi, els futbolistes no dubten a assenyalar la banqueta quan ja s’ha esgotat tot el catàleg d’excuses -arbitratges, rotacions, etc.- per justificar la irregularitat de la temporada.

Després de tres anys de convivència, el desgast de la relació és inevitable, tot i que n’hi havia que s’enfotien de Guardiola quan va argumentar que s’havia buidat i que prendrien mal si continuava un any més a la banqueta. La qüestió és que, fins fa pocs dies, semblava evident que la decisió sobre qui serà l’entrenador del Barça la temporada que ve la prendria només Luis Enrique, però ara ja no queda tan clar.

No em passa pel cap que la directiva prengui una decisió en funció dels símptomes d’esgotament futbolístic que ha anat mostrant la temporada. Ja se sap que l’estil imperant és deixar que les coses caiguin pel seu propi pes sense moure peça, alhora que filtren que no creuen que Luis Enrique vulgui continuar. El més important, per tant, és el que ha passat al vestidor. És probable que els dies tanquin la ferida de la punyalada de París, però la cicatriu no desapareixerà. I estic convençut que Luis Enrique, que ha sigut cuiner abans que frare, se la mirarà quan hagi de prendre -si no l’ha pres ja- la decisió sobre la seva continuïtat.

stats