09/02/2012

El caos meravellós de Cesc

2 min
Cesc Fàbregas va obrir el camí de la victòria amb un gol clau quan més malament  ho estava passant el Barça per la bona sortida del València.

El Barça es planta a la final, i la bona notícia és que això és secundari. El titular no és la classificació sinó que l'equip de Guardiola torna a emetre senyals positius. Ahir va començar a créixer una altra vegada, amb ràfegues de gran joc que no vèiem des d'abans dels torrons. Té el mèrit afegit que no va ser un partit senzill, i que a més va començar tan gris com havien acabat els últims partits, amb un primer quart d'hora en què va tornar a ser superat i va mostrar greus dificultats per controlar el joc. Però just quan estava pitjor i en un contraatac, símptoma que l'equip es començava a sentir acorralat, Messi va fer una passada mortal a Cesc, que va resoldre amb un toc subtil digne del gran davanter que és. A partir d'aquí, l'equip de Guardiola es va asserenar, i com si hagués notat que ja havia passat el seu pitjor moment des de fa molt de temps, va començar a anar cap amunt. Encara que tan sols a ràfegues, va tornar a aparèixer una versió que recordava al Barça original dels grans temps.

Però si va aparèixer una altra vegada una orquestra afinada i ben coordinada, va ser sobretot gràcies al partit immens de Cesc Fàbregas. El 4 blaugrana apareixia a tot arreu: de mitja punta, de nou, de mig centre, de lateral, mutant-se en totes les posicions, i desfent la defensa del València amb una mobilitat endimoniada. El partit colossal de Cesc no admet ja més interpretacions sobre quin ha de ser el seu paper en aquest equip: definitivament, Cesc no tolera bé ni l'ordre ni l'encotillament, és un jugador total que no admet reduccionismes acadèmics ni pissarres que l'acaben ofegant. Quan se li ha exigit disciplina, ha desaparegut i s'ha fet previsible. Només hi pot haver un Cesc, que és el que cavalca desbocat en el seu caos fenomenal, només es troba a ell mateix quan es desferma, lliure, en la seva pròpia tempesta. Cesc va marxar al descans amb un gol, però hauria pogut fer perfectament un hat trick : va desordenar el joc quan calia i el va canalitzar quan ho demanava, va fer tres passades de gol i per primera vegada va superar el seu habitual paper de golejador i es va erigir en el referent que probablement serà en els propers anys. A darrere, Puyol segueix en un estat de forma impressionant i el partit de Thiago i Piqué, també molt millorats respecte als últims partits, conviden també a l'optimisme.

És veritat que davant encara falta un punt de cocció, amb Messi i Alexis buscant encara el seu millor moment, però el partit d'ahir permet confiar en el creixement de l'equip, que va serrar ben fort les dents i va oferir la millor imatge des de fa temps. Ahir es va apuntar per fi el camí a seguir.

stats