LA RESSACA DEL CLÀSSIC
Esports 12/12/2011

El canvi de cicle real

Vuit victòries i una derrota és el balanç del Guardiola entrenador en els duels contra el Madrid, i dotze títols blaugranes contra dos dels blancs des de l'estiu del 2008. Aquest és el canvi de cicle real.

Albert Solé
2 min
El canvi de cicle real

BARCELONA.A Madrid fa un temps que es va posar de moda l'expressió fin de ciclo per anunciar l'imminent declivi de l'era Guardiola. Necessitaven creure que seria un cicle d'èxits blaugranes curt, perquè aviat tornés tot a la normalitat. Però aquest fi de cicle blaugrana encara no ha arribat, i a Madrid ahir es van llevar amb la sensació que tardarà a arribar. De fet, de canvi de cicle sí que n'hi ha hagut un: ara és el Barça l'equip admirat arreu del món pel seu futbol. El partit de dissabte va ser un "bany" del Barça al Madrid -en paraules del president Sandro Rosell-, i ho va veure tot el món. I aquesta sensació que hem entrat en una nova era futbolística no és només una sensació, sinó que les xifres ho corroboren fins a un punt escandalós.

Amb la victòria d'ahir, per començar, el Barça ha guanyat 85 clàssics contra el Madrid, per 86 victòries dels blancs. És cert que l'estadística encara la guanya el Madrid, però és que quan Pep Guardiola va arribar a la banqueta blaugrana, el balanç a favor del Madrid era de 85 a 77. Les xifres del de Santpedor espanten els madridistes. En els 12 duels Barça-Madrid que ha dirigit, vuit victòries del Barça, tres empats i només una derrota. Aquesta superioritat indiscutible, amb futbol i resultats, sobre el Madrid és la més gran de qualsevol gran cicle d'un entrenador del Barça.

Amb Cruyff (9-9)

En els vuit anys que Johan Cruyff va dirigir el Barça (1988-1996), el seu balanç amb el Madrid està equilibrat, nou victòries i nou derrotes. I fins i tot durant els quatre anys gloriosos -els de les quatre Lligues seguides del Dream Team (1990-1994)- el Madrid va guanyar més cops (5-4). En els tres anys de la primera etapa de Louis van Gaal (1997-2000) -la segona etapa no va durar ni un any-, el balanç va millorar una mica -quatre victòries i dues derrotes-, però en cap es pot parlar d'hegemonia ni de canvi de cicle, com ara. I durant els cinc anys d'un altre holandès, Frank Rijkaard (2003-2008), el dèficit va empitjorar (3-5), malgrat el record inesborrable d'aquell 0-3 amb el Bernabéu dret aplaudint Ronaldinho. Aquestes dades donen més valor encara al que està fent Guardiola. I aquesta superioritat es tradueix també en títols: des de l'estiu del 2008, el Barça ha guanyat dotze títols dels quinze possibles, mentre que el Madrid en el mateix període n'ha guanyat dos d'onze -una Supercopa d'Espanya (2008) i una Copa del Rei (2011)-. Com a conseqüència, el Barça ja ha guanyat més títols (77) que el Madrid (74).

Els claus roents a què s'agafa encara el madridisme per treure pit són dos: les 31 Lligues blanques per les 21 blaugranes, i el 9-4 en Copes d'Europa. Però això també està canviant, ja que de les últimes vint Lligues, el Barça n'ha guanyat onze i el Madrid sis, i des que els blancs van guanyar la "novena" Copa d'Europa el 2002, el Barça ja n'hi ha retallat tres. Aquest és el canvi de cicle real.

stats