Publicitat
Publicitat

EL NOU REFORÇ BLAUGRANA

Guardiola li va escriure en una samarreta fa 10 anys que un dia ell seria el 4 del Barça

El llarg camí de tornada a casa de Cesc Fàbregas

Cesc va arribar a Londres el 15 de setembre del 2003 per començar el seu periple amb l'Arsenal. Amb 16 anys acabats de fer, s'instal·lava en un pis al nord de Londres, que compartiria amb Philippe Senderos. A la maleta, Cesc hi duia una samarreta de Pep Guardiola amb el dorsal número 4 en què estava escrit "Algun dia tu seràs el 4 del Barça".

Ha passat una dècada des que Guardiola va escriure allò. Llavors en Cesc passava un mal moment familiar i el seu tècnic a l'infantil A, Rodo Borrell -el mateix que l'havia descobert al Mataró el 1997-, va decidir donar-li un regal per animar-lo: una samarreta del seu ídol, Guardiola. El de Santpedor, en escoltar la història sobre el nano que volia ser com ell i jugava com els àngels tot i patir una situació complicada a casa, li va fer aquella dedicatòria que s'ha convertit en una realitat. Cesc Fàbregas ja és el dorsal 4 del Barça.

El mateix Arsène Wenger, de qui Cesc no diu ni una mala paraula i qui no té cap retret per al jugador, admetia ahir que era difícil evitar que Cesc tornés al Barça perquè sempre havia somiat a triomfar vestit de blaugrana. Quan va fitxar pel Barça el 1997, Cesc va iniciar una vida frenètica per a un nen de la seva edat, vivint dalt d'un taxi que el duia de casa seva, a Arenys, fins a les instal·lacions del Barça per entrenar-se. Van ser anys intensos que van acabar el 2002, quan finalment va optar per quedar-se a La Masia a dormir. I malgrat els problemes que tenia a casa, aquella temporada 2002-2003 va ser la millor com a blaugrana. Aquell Cadet B ho va guanyar absolutament tot amb una superioritat insultant. Jugadors com Víctor Vázquez (Bruges), Sito Riera (Panionios), Marc Valiente (Valladolid), Julio de Dios i Pau (Ceuta) o Toni Calvo (Levski de Sofía) brillaven, però les estrelles eren Cesc, Gerard Piqué i Lionel Messi. Per al maresmenc aquell equip va passar a ser com una segona família. L'avi de Piqué, Amador Bernabéu, recordava en el seu moment: "Cesc passava més estona a casa nostra que a la seva". Jugant era feliç.

Però el Barça vivia dies complicats amb la fi del curt regnat de Gaspart i molts jugadors de La Masia no veien opcions de progressar. L'observador de l'Arsenal José María Cagigao ja havia descobert Cesc amb 14 anys i el va seguir tot un any. Quan l'estiu del 2003 el català va ser el millor jugador del Mundial sub-17 de Finlàndia, l'Arsenal ja tenia gairebé fitxat el jove català. Arsène Wenger va venir fins a Barcelona per parlar amb la família i prometre al jugador que seria en breu al primer equip. I deia la veritat.

Aquell 2003, amb el Barça canviant de directiva, Cesc va marxar a l'Arsenal amb la samarreta de Guardiola a la maleta. Ara fa el viatge de tornada per retrobar-se amb Piqué i Messi. A l'esquena durà el 4. El 4 que duia Guardiola, el gran ídol de Cesc Fàbregas.