Publicitat
Publicitat

Alexis trenca el partit per atacar amb 4

Un 3-2-2-3 buscant les superioritats

Un gol de Khedira als 17 minuts va transformar un partit que, d'inici, volia ser un intercanvi de cops igualat en un estèril monòleg del Barça, només interromput per algun contraatac ferotge i oportú dels blancs. Mourinho va apostar per un 4-2-3-1 atrevit, amb les línies molt avançades i amb una clara intenció de pressionar i incomodar la sortida de pilota del Barça.

Guardiola, intuint aquesta presència blanca ben amunt, va sortir amb un equip amb forma de 3-2-2-3 que li assegurava verticalitat per córrer a l'espai si hi havia metres per darrere de la defensa del Madrid, amb Alves i Tello d'extrems acompanyant Messi, i domini territorial estratègic per sortir jugant amb claredat i fer participar Iniesta i Xavi en posicions clares d'atac, per darrere de la segona línia defensiva del Reial Madrid.

Distribució per línies

L'objectiu de Guardiola era, per parcel·les, trobar superioritats en les zones decisives del camp per poder controlar la pilota i donar direccionalitat als atacs. El preu va ser un ritme de joc trepidant, un excés de revolucions que va acabar sent negatiu per a un Barça que necessita més pausa i menys passió.

El tècnic va acceptar tenir igualtat numèrica a darrere (3 contra 3), per superar la pressió d'Özil amb el doble suport que oferien Thiago i Busquets (2 contra 1) actuant com a doble pivot. El de Badia, a més, va haver d'assumir responsabilitats defensives incrustant-se de quart central quan era necessari. En la següent línia, Iniesta i Xavi, ben oberts, intentaven trencar el marcatge ferri del doble pivot que formaven Xabi Alonso i Khedira (2 contra 2). A dalt, la inferioritat (3 contra 4) l'havien d'afrontar els davanters, a l'espera de l'arribada dels homes interiors. Iniesta, molt actiu per l'espai esquerre, va ser el més hàbil en aquest ball de buscar esquenes rivals, forçar dos contra uns en banda i rebre per encarar.

Alexis i atacs finals desesperats

Tot i dominar, el Barça no va trobar la manera de batre Casillas, i Guardiola va voler accelerar encara més el partit donant entrada a Alexis. El xilè es va situar en punta per fer atacar el Barça amb quatre. L'empat va donar ales, però Cristiano, en una contra, va matar el partit.