Publicitat
Publicitat

EXPERIMENTS TÀCTICS

Guardiola va tirar d'enginy per solucionar les baixes al darrere

Un bon atac, la millor defensa

El tècnic del Barça va apostar per una alineació molt ofensiva i un canvi de sistema de joc per afrontar la visita del Vila-real sense acusar les absències de bona part de la defensa titular de l'equip.

Quan es va donar a conèixer l'alineació del Barça ahir contra el Vila-real, el joc entre els aficionats i periodistes era situar els futbolistes sobre la gespa en el lloc i la forma que s'intuïa que havia pensat Guardiola. Semblava evident que el de Santpedor, vistes les urgències de l'equip en defensa, havia decidit desempolsegar l'1-3-4-3 del Dream Team i apostava per Abidal, Mascherano i Busquets per cobrir les baixes de Piqué, Puyol, Adriano, Alves i Maxwell. L'experiment, superat el neguit inicial de no veure-hi Xavi d'inici, va acabar sent un èxit rotund. El Barça no només no va patir gens en defensa, sinó que va oferir un partit molt atractiu en atac.

Valdés, un espectador més

Ahir va ser un dia plàcid per a un Víctor Valdés poc exigit pel conjunt de Garrido; va viure tranquil tot i no tenir davant els titulars que gairebé sempre el protegeixen. A canvi de la nova distribució defensiva, el porter blaugrana va jugar encara més pendent de sortir a les cobertures si, en alguna acció a l'espai, els groguets sorprenien l'atrevida línia defensiva del Barça.

I és que el trio format per Mascherano, Busquets i Abidal va jugar sempre al límit del fora de joc per provocar que els contraatacs del Vila-real morissin molt abans d'arribar a l'àrea de Valdés.

Mascherano va jugar amb la contundència d'altres dies i, fins i tot, es va permetre el luxe de sortir jugant quan cap altre company apareixia en millors condicions. Busquets, amb la clarividència que el caracteritza, va dominar l'eix central.

Excel·lent joc posicional

Fent de la posició i la visió de joc la seva arma per compensar les cames que encara no té, el de Badia va tancar sempre bé la defensa i va coordinar a la perfecció les basculacions dels seus dos companys. Abidal, el més pur de tots, va haver de contenir-se les curses per la banda a canvi de controlar Nilmar quan el 7 groc buscava la diagonal. Per davant de tots tres el Barça sempre va tenir en Keita una assegurança de vida. El malià va ajudar, conscient que l'equip estava un pèl més descobert ahir que en altres dies, com també ho van fer els jugadors més oberts per tapar els forats que el sistema de joc deixa als extrems.

El Barça, lluny de ser poruc per les absències, va optar per ser més valent que mai i va anar a l'atac amb més efectius que mai. Això li va permetre defensar ben amunt i recuperar la intensitat en la pressió quan es perdia la pilota. Era la millor manera d'evitar que el Vila-real li destapés les possibles carències defensives.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT