Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

El bàsquet i el seu objectiu fundacional

Avui fa cent anys exactes que el diari Crònica Social de Terrassa va publicar una de les primeres notícies de bàsquet de les quals, gràcies a la feina de recerca de Pere Figueras i Joaquim Verdaguer, es té constància. "Bàsket-ball. En el camp Vallparadís dintre de poc els petits alumnes de l'escola del mateix nom hi practicaran aquest nou esport desconegut fins avui per a nosaltres", deia el breu text.

La notícia encaixa amb les anotacions d'Artur Martorell, que entre el 17 de gener i el 26 de febrer del 1913 es va referir al bàsquet en més d'una ocasió. "Potser tindríem de refredar un xic el basket-ball perque ara són pocs no jugan bé i s'aburreixen i expressament fan faltes [sic]", va escriure el pedagog, que en un dels seus escrits va definir les cistelles com a porteries de bàsquet.

M'agrada comprovar com, des dels seus inicis, la pretensió dels impulsors del bàsquet a casa nostra era aconseguir que els seus practicants s'ho passessin bé i no s'avorrissin. L'esport ha adoptat en els últims temps un vessant competitiu que sovint ens distreu del seu objectiu principal, que és entretenir.

Els aficionats acostumen a debatre si és més important guanyar o que el seu equip faci un bon joc, com si les dues coses fossin incompatibles i, més encara, com si l'una no portés a l'altra. El Barça Regal ha rebut moltes crítiques aquesta temporada. La majoria, merescudes. L'equip ha perdut alguns partits indignes d'un conjunt del seu nivell. El vestidor i el cos tècnic entenen aquest tipus de comentaris. Si jugues com ho van fer ells contra el Blusens Monbus o l'Asefa Estudiantes, és evident que no sentiràs cap cosa bona.

Els comentaris que van molestar van ser uns altres i eren els que atacaven l'estil, qüestionaven èxits passats i menyspreaven la trajectòria d'un equip que des de l'arribada de Joan Creus i Xavi Pascual ha celebrat més títols que cap altre rival. L'equip i les persones que el formen van considerar injustos els atacs i van utilitzar-los com a motivació per guanyar la Copa del Rei.

Un cop superada la tempesta, una situació semblant aterra ara a l'equip de futbol, on els resultats de les últimes setmanes s'estan utilitzant per criticar un model que a can Barça ha servit per omplir el museu de copes i els vespres de felicitat. Dubtar és humà i fer canvis és necessari per seguir guanyant, però qüestionar el model més exitós de la història del club no sembla gaire recomanable.