Misc 07/09/2017

Les bases del derbi

L’Espanyol exhibeix “identificació i arrels” amb més jugadors del planter que mai, mentre que el Barça busca la fórmula per tornar a governar amb la Masia

i
Natalia Arroyo
4 min
Gerard Piqué lluitant amb el porter Pau López en el derbi del febrer del 2016 al Camp Nou.

BarcelonaQue un derbi són només tres punts però que no és un partit qualsevol és un mantra que es repeteix sempre en hores prèvies a qualsevol Barça-Espanyol. Aquesta vegada, i especialment des de Sant Adrià, on l’aturada per seleccions ha afectat menys la rutina habitual, s’han anat filtrant missatges en aquesta direcció: fer-ho bé al Camp Nou és una motivació extra per als periquitos. I, enguany, ho és fins i tot una miqueta més que en altres temporades, per com l’estiu ha acabat tenyint la plantilla blanc-i-blava de jugadors formats a casa. Si, a més, de reüll s’aprecia una pèrdua d’identificació a la plantilla del Barça, la dada agafa encara més força a poques hores de l’enfrontament entre veïns.

Quan Quique Sánchez Flores entri al vestidor per esperonar els seus futbolistes, no haurà de tocar cap fibra emocional ni relatar què implica un partit de màxima rivalitat, perquè un bon grapat de titulars ja sabran què és viure un derbi en categories inferiors. Només l’era Pochettino, entre els anys 2009 i 2012, va acabar tenint més presència de futbolistes formats al planter de l’Espanyol que la que hi ha ara: 12.

El matís actual, però, és que aquests 12 no són una xifra residual amb jugadors que omplen convocatòries en dies d’acumulació de lesions o sancions, sinó que estan cridats a ser importants en el dia a dia. De fet, l’Espanyol pot acabar configurant un onze inicial amb gent sorgida del seu propi futbol base. Per a demà davant del Barça, la previsió limita la xifra a quatre probables titulars (Pau López, David López, Aarón Martín i Gerard Moreno), que poden ser cinc si Quique aposta per Sergi Darder en el lloc de Diop al mig del camp.

Evolució dels jugadors del planter al Barça i l'Espanyol

La circumstància no és casual, sinó que és una conseqüència d’una manera de fer conscient i intencionada de l’àrea esportiva. “Conèixer el club és important, perquè vol dir que es coneixen les persones que hi ha dins i que l’adaptació està garantida”, argumenten des de l’àrea esportiva de l’Espanyol, convençuts del valor afegit que té portar un jugador de la casa en comparació amb una aposta de fora. A partir d’aquí, és qüestió que totes les altres variables que influeixen en l’equació futbolística s’alineïn i facin possible aquestes incorporacions. A Cornellà no hi ha cap intenció de presumir de l’actual perfil de la plantilla, “plena de jugadors significats amb l’entitat”, perquè es té clar que, malgrat ser un desig manifest del club, no sempre serà viable. L’Espanyol, de fet, reconeix que s’han ajuntat molts factors decisius: les ganes de tornar dels que han arribat, l’adequació dels seus perfils amb les exigències de l’entrenador i els responsables esportius, i que les condicions econòmiques de cada operació s’han pogut encabir dins del pressupost.

Amb tot, l’actual Espanyol ha aconseguit “tenir arrels i identitat” amb una fusió estratègica i interessant entre experiència i joventut. Hi ha el grup de novells que, després d’irrompre l’any passat des de l’anonimat del filial, buscaran consolidar-se a l’elit (Aarón Martín, Marc Roca, Marc Navarro i Óscar Melendo), un segon grup de pesos pesants de la plantilla i capitans (David López, Javi López i Gerard Moreno) i un tercer, amb els veterans que viuen una segona etapa a l’entitat (Dídac Vilà, Sergio Sánchez, Álvaro Vázquez i Sergi Darder). Un cas a part seria Pau López, a cavall entre les tres categories. Al club, a més, no volen oblidar-se d’un quart grup que se sent l’Espanyol seu gairebé tant com els nanos del planter. “Sortirem a guanyar”, deia ahir, sense anar més lluny, Sergio García des de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Abans d’ahir, era Víctor Sánchez qui subratllava la necessitat de jugar amb intensitat per estar a l’alçada del que exigeix un derbi com el de demà. Els dos han arribat a l’elit a través del Barça, però han viscut la part més dolça de la seva carrera a l’Espanyol.

L’afició culer assumeix aquesta nova realitat periquita i no pot evitar sentir una mena de nostàlgia, perquè la d’enguany serà la segona temporada consecutiva que l’equip blanc-i-blau tindrà més eco del planter al seu primer equip que el blaugrana. S’ha perdut presència de la Masia a l’últim esglaó de la piràmide, i aquest estiu només el retorn de Deulofeu suavitza l’impacte de les sortides, amb cessions, de Munir, Samper i Marlon.

El discurs al Camp Nou recicla alguna de les variables que a l’Espanyol reconeixien que els havien coincidit ara però no en anys anteriors. “Hem assolit uns nivells molt alts i no és el mateix pujar a Montserrat que a l’Everest. No tots els jugadors estan preparats per a l’últim salt, i s’ha d’assumir”, expliquen. La idea i el model segueix desitjant que es jugui amb el màxim de futbolistes formats a la Masia, s’afirma, però toca acceptar que el context ha canviat. L’era viscuda en la plenitud del cicle de Guardiola és el mirall, però té molt d’excepcional. “La foto del podi de la Pilota d’Or és la nostra exigència però, alhora, és el nostre gran hàndicap”. Perquè el llistó s’ha situat aquí i ni puja tanta excel·lència com llavors, ni l’ecosistema del primer equip ofereix el mateix grau d’acollida que entre el 2008 i el 2011, anys de més flux entre el Mini i el Camp Nou.

Quina solució hi busca el club? Traçar un pla de carrera clar i convincent per als joves que assalten l’etapa juvenil, perquè vegin com ha pensat la institució que poden afrontar l’última part del cicle formatiu fins al salt professional. L’única manera com el Barça entén que pot frenar la fuga de talent davant les promeses de més milions i minuts d’elit abans (cas Mboula, per exemple) és fent entendre als pares i al jugador que el Barça “és el millor lloc per créixer”. I que acabarà sent-ne el millor aparador. S’estudien cessions estratègiques a Segona B perquè alguns juvenils es foguegin abans del filial o minuts en clubs de Primera per als que no seran protagonistes al primer equip. En funció del rendiment de Deulofeu i Samper, o d’Aarón i Darder, a final de curs es reforçarà o canviarà l’argumentari.

stats