Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

La banda municipal de Milà

L'anàlisi dels rivals del Barça és una de les feines més complicades que tenen els periodistes que hi entenen de futbol. Els admiro perquè tenen la capacitat d'empassar-se partits de tota mena buscant les claus que després transmetran als seus lectors, oients o espectadors, i perquè detecten les virtuts i els defectes d'aquests equips amb molta precisió. N'hi ha que són molt descriptius, es limiten a fer un informe ben ordenat de les característiques de cada línia, dels punts febles i els punts forts de l'adversari, i destaquen alguns futbolistes per la seva singularitat.

D'altres, però, van més enllà i valoren el nivell de l'equip i dels seus jugadors o la capacitat de l'entrenador de torn. Aquest segon tipus d'analista acostuma a sentenciar si aquell equip és digne d'enfrontar-se al Barça o no i se sent capaç de vaticinar si hi haurà competició durant el partit o l'eliminatòria o no.

Els experts en això del futbol comenten des de fa uns anys que el Milan ja no és l'equip temible que va ser durant tant de temps. La plantilla va perdent efectius de primer nivell i la renovació de l'equip no acaba de donar resultats positius. Qui més qui menys s'ha adonat que els rossoneri han perdut galons i capacitat d'intimidació des de fa unes quantes temporades.

Un cop dit això, els entesos es poden tornar a agrupar en dos sectors: els que malgrat la pèrdua de qualitat continuen considerant que el Milan és un equip amb prou nivell per fer la guitza a qualsevol, Barça inclòs, i els que parlen de l'equip italià com si fos la penya de la bufanda .

Els membres d'aquest segon grup em fascinen. Com poden estar tan convençuts que el Milan no val un ral com a equip? Com poden menysprear tant un club d'aquestes dimensions? Com és que donen tan poc valor al pes de la samarreta i a la competitivitat que atorga als que la defensen? Que el Barça és millor equip que el Milan ho saben a Singapur, ¿però per això cal donar l'eliminatòria per dada i beneïda? ¿No tenim prou experiències recents contra equips similars o pitjors que el Milan (Olympique de Lió o Stuttgart, per exemple) per ser una mica més prudents? Potser m'equivoco i estic sobrevalorant les capacitats del rival del Barça als vuitens de la Lliga de Campions, però em sento molt més còmode amb els analistes que, tot i reconèixer la superioritat teòrica del Barça, valoren el potencial del Milan amb el respecte que es mereixen un club llegendari, una competició extremament complicada i un esport tan sorprenent com el futbol.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT