LA SETMANA DEL CLÀSSIC
Esports 10/04/2011

Un avís per a navegants per recordar que tot costa

Toni Padilla
5 min
Messi escalfa motors Un penal sobre Villa va permetre a Messi empatar. L'argentí va assistir Thiago  en el segon gol i va rematar  el partit al final.

El barcelonisme estima el Barça, però no pensa en les mateixes coses ni a la mateixa velocitat que els individus que són cada dia dins del vestuari. De manera espontània, l'afició ja fa dies que pensa en el Reial Madrid i els possibles duels contra els blancs, però a aquells que els tocarà ser cara a cara amb els deixebles de Mourinho els toca ser fidels a aquella vella norma futbolística que diu que cal anar dia a dia, partit a partit.

Ara, algú li podrà discutir a Guardiola que el que toca es evitar ensurts a Ucraïna i no parlar del Madrid encara? El tècnic de Santpedor havia demanat prudència i respecte per l'Almeria. Havia fet tot el possible per posar l'accent en el partit davant del cuer. I al final, malgrat tot va tocar patir prou davant d'un equip al qual s'havia golejat per 0-8 fa pocs mesos. Quan Corona va avançar l'Almeria 0-1 durant els primers minuts del segon temps, una gota de suor freda va caure pel clatell dels barcelonistes. L'equip, treballador com sempre però no tan brillant, va evitar que el Madrid retallés punts. Es mantenen els 8 que, segons Mourinho, deixen la Lliga sentenciada abans del duel de dissabte vinent.

Guardiola havia comentat a la prèvia que el 99% dels rivals juguen contra el Barça d'una manera: pilotada llarga a davanters ràpids. I si alguna cosa té l'Almeria, que estrenava a Roberto Olabe com a tècnic, són jugadors menuts i ràpids, com Crusat i Piatti. Tot i saber això, Guardiola va donar confiança a Milito, que acompanyat de Piqué va patir prou -en el segon temps, l'argentí va ser substituït i Mascherano va acabar de central, ja que té més velocitat per rectificar i recuperar -. Els andalusos van saber allunyar el Barça de l'àrea de Diego Alves durant bona part del partit, especialment durant un primer temps ensopit en què els pocs detalls d'alegria els posava un Bojan disposat a aprofitar la titularitat. El de Linyola, però, es va retirar lesionat just quan era el millor del Barça i Villa va haver d'entrar a la gespa quan li tocava descansar.

El primer temps va ser especialment fluix. Exceptuant dues ocasions aïllades locals, el Barça es va passar massa estona al seu propi terreny de joc o dins del visitant tocant la pilota sense aconseguir trobar escletxes. Si Bojan, que va jugar per les dues bandes, es va oferir fins a retirar-se lesionat, Thiago Alcántara, en el seu segon partit en Lliga com a titular, va començar molt actiu però es va anar difuminant en el joc, com la resta de l'equip.

Retocs sobre la gespa

El d'ahir va ser un d'aquells partits en què a mesura que se succeïen els fets -o l'absències de fets, que era pitjor -, Guardiola comentava petits detalls amb Vilanova i acte seguit demanava variacions. Que Bojan passés de l'esquerra a la dreta, que Xavi passés a jugar una mica més endarrerit, que Milito, ben situat sempre però lent, fos sacrificat perquè Mascherano fes de central... Un munt de detalls per intentar millorar les sensacions, cosa que durant els primers 45 minuts no es va aconseguir.

Després de veure com funcionen de bé les passades llargues a Alves, de banda a banda, l'equip va abusar de joc directe, impacient. Com si juguessin aficionats en lloc de professionals, els jugadors també semblaven poder ser ja al Bernabéu, partit que, per cert, es perdrà un Mascherano que va veure la targeta groga en una d'aquestes internades per velocitat de Crusat. Però per arribar a aquesta cita, calia sumar els tres punts davant del cuer. Guardiola, un pèl més actiu que altres cops, seguia fent tot el possible per demanar atenció a tothom. Quan Bojan es va retirar amb la lesió que segurament el deixarà sense jugar el que queda de temporada, tant Villa com el quart àrbitre van ser esbroncats perquè van trigar massa a poder tenir llesta la substitució.

El primer temps no va tenir futbol. Va tenir un equip que en volia posar, però no podia perquè hi havia un rival que es dedicava a obstaculitzar amb eficiència. L'Almeria, a més, atacava per l'esquena amb la velocitat dels seus, però el Barça va saber evitar els ensurts que sí que arribarien en un segon temps en què van arribar el futbol, els gols i les emocions, tot i que el partit d'ahir ni passarà a la història, ni és el millor d'un equip que va acabar patint sense haver trobat la manera de tancar el resultat abans d'hora davant d'un rival que es nega a donar per fet que baixarà a Segona.

Amb la pilota circulant més ràpid, van arribar les ocasions clares, com una de David Villa en què l'asturià va xutar al pal. Gairebé en la següent jugada, però, Iniesta va perdre una pilota en atac i l'Almeria va saber trobar mal situada la defensa blaugrana, i Crusat es va disfressar d'assistent, Corona d'executor, i tot sol davant de Pinto va marcar un gol que esdevenia un gir inesperat al guió del partit.

Per sort, com davant del Xakhtar amb el gol de Keita, l'equip va reaccionar ràpid, però amb una mica de fortuna. Milito va fer un desplaçament de pilota molt llarg i afortunat -va relliscar en xutar-, Villa va guanyar l'esquena del central i va forçar el penal de Diego Alves. Messi no el va fallar, marcant un gol balsàmic perquè donava confiança a un equip que poc després va trobar el camí del segon gol. Gol que, com el primer, va arribar de manera inesperada: Messi va treure un córner quan normalment ho fa Xavi, i el jove Thiago Alcántara, en un salt atlètic estèticament preciós, va fer el 2-1. Just quan més es patia, el Barça es va reinventar amb dos gols que poc tenen a veure amb els que sol veure l'afició: ni molt toc, ni Messi fent de les seves. Els gols van ser un desplaçament de joc molt llarg, un penal a favor -tot just el tercer de la temporada en Lliga-, i una jugada d'estratègia en què un dels equips més baixets de la Lliga marcava de cap, amb un golejador inesperat.

Guardiola, si ja no es refiava gaire de l'Almeria divendres, encara s'en refiava menys amb el 2-1, i va fer entrar sobre la gespa Keita per apuntalar el mig de camp. Sense una alegria que ahir mai va aparèixer, sense els rondos eterns, les jugades de videoteca, el Barça va fer els deures, tot i que el tercer gol, un que es va inventar Messi, no va arribar fins a l'última jugada del partit, just quan l'Almeria, ja sense velocitat i xutant pilotades llargues, encara feia patir un Barça ahir més humà que mai. Un avís per a tots aquells que només pensen en les finals i creuen que un partit contra l'Almeria es guanya fàcilment. Un triomf molt important que portarà el líder al camp del segon amb un coixí de 8 punts. I que un cop més, dóna la raó a Guardiola: tot costa molt.

stats