Publicitat
Publicitat

ATURADA ABANS DEL MES D'ABRIL

Tito Vilanova:

"Som els amics de fa 25 anys treballant junts"

Acusacions "Cada any ens treuen una cosa nova per restar-nos mèrit" Els jugadors i l'estil "Al Barça volem jugadors tàcticament bons, que rendeixin si els canviem de posició"

La primera pregunta és obligada. Com està el vestuari després de saber el que li passa a Abidal?

No t'esperes mai una notícia així, i menys quan a mitja temporada estàs centrat en els partits i la competició. Però l'Éric és un jugador que es feia controls regularment per si apareixia algun tipus de problema, així que li han trobat aviat. El més important és la seva salut, ja el recuperarem per a l'equip després.

La primera reacció va ser pujar definitivament al primer equip Andreu Fontàs...

L'Andreu ja fa temps que s'entrena amb nosaltres i ja ha competit en Lliga i Copa. Coneix a la perfecció la nostra manera d'entendre el joc. Aquest és un moment ideal per a ell, li tenim molta confiança. Sempre ha estat molt a prop del primer equip.

Sense Abidal i sense Puyol, de moment. En defensa, aquesta temporada s'han provat moltes variants: amb dos o tres homes darrere, Busquets de central... Hi ha diverses opcions per defensar...

El primer any teníem un 4-3-3 en què quedava clar on jugava cada jugador, amb l'excepció de Messi, que tenia més llibertat. Però els rivals t'estudien i et toca canviar, fer coses diferents. S'ha evolucionat. Ara fa tres anys que tenim els mateixos jugadors i, si fem canvis, ells ja saben què han de fer. En defensa podem adaptar Busquets o fins i tot Mascherano, perquè com a pivots tàcticament són molt bons. I nosaltres al Barça volem jugadors tàcticament bons, que rendeixin si els canviem de posició. I tot això, mentre esperem que torni el Carles i amb recanvis de garanties al filial, esclar.

Parlaves d'un 4-3-3. Però el Barça sembla deixar enrere aquests sistemes perquè tothom juga en posicions diferents...

Defensivament som un 4-3-3 molt clar. No ens adaptem al rival, tot i que en atac podem fer petits canvis. Ofensivament, amb la idea de complicar la vida al rival i en funció de com defensen, ens adaptem per trobar espais i jugar millor amb la pilota. Molts cops fem rotacions en atac, tot i que els moviments que fa algú deixant espais sempre els aprofita algú altre. Si seguíssim jugant com el primer any, ens costaria guanyar.

Hi ha molta feina darrere de tot plegat. Els membres del cos tècnic quantes hores passeu treballant a la Ciutat Esportiva sense comptar els entrenaments?

Doncs... Nosaltres no fitxem quan sortim de la feina, com passa a moltes empreses. Però fem moltes hores, tot i que és voluntari. Tenim ben repartit el que toca a cadascú i quan algú creu que s'hi ha d'estar més hores s'hi està. És la nostra feina, però ens agrada. Així que quan treballo no miro quina hora és perquè m'agrada. Cal dedicar-hi les hores necessàries.

Els jugadors fan més o menys el mateix, quan tenen festa molts cops s'entrenen...

És important que ells tinguin clar la sort que tenen. Els privilegis que tenim per fer una feina que ens agrada, tot i que molts cops cal fer un esforç fort, amb partits cada tres dies. La nostra obligació és saber que representem un club que té molts aficionats i ens toca donar-ho tot. Cal obligar-se a competir tan bé com sigui possible, perquè no tinguin retrets. En el dia a dia, competint bé, hi ha la clau per guanyar partits.

I arriba el partit, i el millor jugador del món, Messi, baixa 60 metres per recuperar una pilota. Que penseu a la banqueta?

Al final, quan els jugadors entenen que això és una feina d'equip i que entre tots ens ajudem i ens fem més bons, doncs les coses van bé. Si ell entén que ha de fer aquesta cursa i la pot fer, no entenc per què no l'hauria de fer, per què altres jugadors corren perquè ell rebi la pilota. Una de les grans progressions d'en Leo és que ha entès millor el joc defensiu. Si els davanters són els primers a defensar, ens n'arriben menys. Si ells no defensesin, rebríem el 80% més d'ocasions de perill. Nosaltres podem ajudar-lo a trobar espais, però el talent ja el té.

Trobar espais. Ha estat clau que Messi des de la temporada passada jugui en una nova posició, com a fals davanter...

Dels primers partits en què el vam posar en aquesta posició va ser el dia del 2 a 6 a Madrid, quan vam moure Eto'o una mica al costat, com a extrem centrat. I això es va repetir a la final de Roma. Juga aquí perquè s'adapta a les seves condicions. És més, al futbol base ja jugava en una posició semblant. Jugava en un 4-3-3 de mitja punta, però, en el canvi d'estil que es va adoptar al futbol base, els mitja punta van desaparèixer i molts van passar a ser davanters. I altres, com el Leo, van passar a ser extrems. Aquesta posició li dóna una posició ideal, més a prop de l'àrea, del gol. I parlem d'un golejador. I té més opcions de fer passades, té sortida per les dues bandes i pot moure's a la perfecció. És la seva posició ideal i ho seria encara que hi hagués un davanter centre jugant davant seu com passava al futbol base.

Parlant del futbol base i de Messi, queda clar que és important com s'educa el jugador abans. Serà clau encertar amb la figura del successor de Luis Enrique...

És cert que al filial cal jugar com el primer equip, perquè això afavoreix l'adaptació. Però no és important el tècnic del B, és important tothom que treballa al club, des de qui capta joves de talent amb 10 anys fins als primers tècnics que tenen. Captem talent molt bé i llavors cal ajudar-los a millorar any rere any. Des de l'aleví, els nois juguen d'una manera similar i, després de 8 anys a la casa, és més fàcil que arribin a dalt de tot.

També si mirem el currículum de la gent del cos tècnic veiem que molts sou de La Masia. I altres, fets al futbol català. No teniu vertigen quan veieu tot el que heu fet plegats, aquest cos tècnic?

Cadascú és com és i jo m'ho prenc amb normalitat. No som res d'especial i no em sento especial. Em sento igual que fa quatre anys. Jo estava segur que ens aniria bé, però que serien tants èxits i tan ràpids no ho esperava. El millor d'aquesta història és que l'Aureli Altimira, el Pep, el Jordi Roura o jo compartíem habitació a La Masia, compartíem la il·lusió d'arribar al primer equip. I després de gairebé 30 anys, obro la porta del vestidor i ens seguim trobant. Som els mateixos amics de fa 25 anys treballant junts. Això em dóna més alegria que els títols aconseguits, compartir el dia a dia amb amics, amb gent que aprecio.

Amb tanta amistat amb Pep Guardiola, deuria ser frustrant que no et fes cas si li deies que havia de cuidar-se l'esquena...

Això diu molt del seu compromís. Abans d'anar a València li feia molt de mal, però no sabia que era una hèrnia. Ara per sort sembla que està millor, però li tocarà cuidar-se una mica més.

Messi, Xavi o Puyol també són dels que juguen amb dolors. S'assemblen a Guardiola?

Els jugadors tenen molt de talent, però, si no hi sumem les ganes de seguir guanyant, seria impossible fer el que fem. Si al talent no hi sumes compromís, seria impossible. Això sí que fa una mica de vertigen. Perquè de vegades mires endarrere i veus que has batut molts rècords i has guanyat moltes coses.

El partit de Lliga al Bernabéu serà clau per decidir la Lliga?

Dependrà de com arribem al Bernabéu. Si anem un punt per sota, serà clau. Si arribem 8 o 9 punts per sobre no serà decisiu.

L'equip tenia planificat un dinar. La idea era fer pinya contra les acusacions de dopatge?

Pel que tinc entès, hi havia dinar però no era per fer pinya, sinó per altres qüestions. I després, amb això de l'Abidal no era el moment. I si parlem sobre el dopatge, la Cope... Bé, som conscients que hem guanyat molt i que a molts als agradaria que no guanyéssim tant. Cada any ens treuen coses noves per restar-nos mèrit. Però és així de senzill: no som un equip que corri molt, no tindria gaire sentit. Podem dir que fem córrer la pilota més que ningú. No cal donar-hi importància, al final tothom queda retratat.

Potser és culpa de la premsa, però havíeu notat tanta crispació entre el Barça i el Madrid?

Si part del periodisme entén que cal fer les coses d'una manera diferent, no és el nostre problema. Cadascú fa les coses com vol. Nosaltres sabem que som forts en el joc i ens centrem en el joc. No perdem el temps en segons quines coses. En les seves accions es veu com és cada persona.

Se sent còmode amb la fórmula de renovar cada any?

No ens ha anat malament, fins ara. Si el Pep s'hi sent còmode, jo també. L'única cosa que penso és que si no fos així, evitaríem que sempre es parli d'aquesta situació sobre si el Pep renova o no.

Com s'afronta un mes d'abril amb un calendari tan exigent?

Al Barça el que és important és arribar a les finals i tan lluny com es pugui en totes les competicions. Amb opcions de guanyar la Lliga, la Copa i tenir il·lusió per als quarts de final de la Lliga de Campions. Crec que cal afrontar el mes amb alegria i optimisme, i no sense pressió.

Una última pregunta. Quan es recorda com a jugador i mira l'equip... amb qui s'identifica?

Difícil, pel meu estil de joc. Era una mica com Michel del Madrid.