Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Un ambaixador en missió diplomàtica al Txistu

Atenció a la paradoxa. La junta més independentista de la història del Barça és la que més bé s'ha entès amb el poder espanyol al món del futbol. Fins al punt que Laporta va conspirar perquè l'aleshores (i encara) president de la Federació Espanyola, Ángel María Villar, mantingués el càrrec davant l'amenaça de Gerardo González, una criatura creada per Florentino Pérez. En canvi, els membres del consell directiu actual, a qui majoritàriament els provoca una reacció al·lèrgica la proximitat d'una estelada, han treballat poc o gens la seva influència a les institucions espanyoles. El món a l'inrevés.

És una prova d'aquesta aposta poc decidida que el directiu responsable de les relacions amb els estaments esportius espanyols, Javier Bordas, no surt a la llista dels que remenen les cireres a les oficines del club. Salvant totes les distàncies del món, Sandro Rosell aplica un esquema similar al que experimenten alguns estadistes al final del seu mandat: més preocupats pels grans temes de la política exterior que per les molestes qüestions domèstiques. El president es mou amb cintura als passadissos de UEFA, FIFA i als despatxos on es prenen les grans decisions a Sud-amèrica, els espais on va germinant a l'ombra el projecte d'una possible-hipotètica-somiada Lliga Europea. Menys Espanya amb els seus problemes eterns i més Europa amb la promesa de multiplicar els ingressos amb partits de primer nivell cada cap de setmana.

Es tracta d'una aposta estructural pensada a llarg termini amb defensors il·lustres però que ha deixat la rereguarda descoberta en la dura rutina del dia a dia. És un fet objectiu, el Barça ha perdut capacitat d'intimidació a la Federació. I si el Barça n'ha perdut, el Madrid n'ha guanyat. Som davant d'un joc de suma zero. L'exercici d'imaginar què hauria passat si en l'episodi Pepe-Messi portessin les samarretes canviades fa por. La proximitat bufa a favor de Florentino. Compartir sobretaula als mateixos restaurants o fer-la petar amb un gintònic a la mà als locals de moda de la nit madrilenya ho catalitza tot.

Això no fa guanyar Lligues ni ofereix excuses per perdre-les. Ara bé, el Barça està obligat a fer un esforç subtil i a recuperar influència en una de les institucions més ràncies del món, mentre amb l'altra mà treballa per escapar-se rumb a Europa. Enviar algú amb cintura per marcar les línies vermelles mentre paga rondes a les persones adequades tot sortint del Txistu. Funcionen així. Serà més efectiu que criticar amb declaracions a destemps.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT