BarcelonaA Pep Guardiola li feia mandra divendres haver de defensar públicament Leo Messi, però ho va fer, i sense escatimar cap elogi. Era un debat obert a 600 quilòmetres de distància per una seqüència de tres partits sense marcar -no es pot considerar ni tan sols una mala ratxa-. El tècnic, alhora, també va deixar clar que si Messi no vol marcar cap més gol en el que li queda de carrera, no canviarà l'opinió que té d'ell. Però el crac, que és un home agraït, i que a més el motiven els reptes i les crítiques, encara que sembli que viu al marge del soroll del futbol, va tancar totes les boques amb un altre recital -en especial a la primera part-, que no tindria res d'extraordinari si no vinguéssim d'on venim. Tres gols, i sense tenir de companys al camp Xavi i Iniesta -i tampoc Cesc-, que són els que sempre s'enduen el mèrit de fer de Messi el que és a Barcelona, i el que no és a l'Argentina.
El primer dels gols va arribar de penal, un penal clar per mans de Nsué en una rematada de cap d'Adriano. Ningú va dubtar que el xutaria Messi, i ningú va dubtar que aquest cop no fallaria. La celebració del gol de l'argentí -mirant a la càmera, comptant fins a tres amb els dits i picant l'ullet- denotava que tenia ganes de marcar. I la pinya que van fer tots els jugadors -menys Valdés- rodejant l'argentí, també evidencia que els seus companys sabien que ho necessitava. El segon gol de Messi el va fer rematant sol al punt de penal una assistència d'Adriano, i el tercer, amb una rematada al primer toc subtil a passada d'Alves.
El hat trick de Messi, però, va arribar poc després que el Mallorca deixés glaçat el Camp Nou amb una de les ocasions més clares que ha tingut un equip rival a l'estadi aquest curs -ningú ha estat capaç de marcar cap gol encara al feu blaugrana-: Bigas es va escapar de Dani Alves, i des de l'esquerra va posar la pilota al primer pal, on va arribar Joao Víctor, que, còmode i amb l'interior del peu, va rematar ajustat al pal però per fora. Una anècdota després de l'enèsim 5-0 del Barça des que Guardiola n'és el tècnic.
Les guardiolades han deixat de ser-ho tant quan les posa en pràctica tan sovint el tècnic blaugrana. Endevinar una alineació del Barça el dia abans, o fins i tot intuir-la, és tan difícil com encertar la Loteria de Nadal. Ahir va jugar amb un 3-3-3 i amb Messi fent el que li vingués de gust on volgués. Amb Thiago com a únic migcampista creador, l'argentí va baixar al mig del camp més que en altres ocasions per associar-se amb ell, i des d'allà va proveir els tres davanters que tenia a davant, i a Keita quan entrava en diagonal, d'assistències precioses. Cap d'elles va acabar amb gol, en gran part pel desencert de David Villa. L'asturià, ara que s'havia acostumat a jugar a la banda, sembla que s'hagi oblidat de la feina de davanter centre. A la segona part, Guardiola va tornar al 4-3-3 i Villa va tornar a l'extrem esquerre, però ahir no tenia el dia.
Gran partit de Cuenca
Guardiola sempre diu que com més difícil els hi posen els rivals, més s'han d'esmolar l'enginy per trobar la fórmula per superar-los. En aquest cas, però, la recepta sembla ben senzilla: com més tancada és la defensa, més oberts has de tenir els extrems. I per fer aquesta feina va confiar en Adriano per l'esquerra i en el jove Isaac Cuenca per la dreta. El de Reus es va fer un fart de treure bones centrades des de la seva banda, i en una va néixer el 2-0. Ahir el Barça va penjar més pilotes a l'àrea que en cap altre partit. I la gran feina del jove del filial que té enamorat Guardiola des de la pretemporada va tenir un premi en forma de gol tot just començar la segona part i va solucionar amb molta classe la sortida d'Aouate.
I si contra el Viktoria Plzen Guardiola va fer debutar el 18è noi del planter (Cuenca), ahir li va donar l'oportunitat al 19è, Gerard Deulofeu (17 anys), que ja va anar convocat a Anoeta a finals de la temporada passada, però no va arribar a jugar. Que el tercer canvi fos Deulofeu per Villa va fer que el Barça ahir acabés amb 9 jugadors sobre la gespa formats al planter: tots menys Mascherano i Keita. Una nova medalla per a Guardiola.
La segona meitat no va tenir res a veure amb la primera. Entre els canvis de sistema constants, l'entrada de Puyol i Piqué perquè tornin a recuperar les sensacions fent parella de centrals, i que el Mallorca el que no volia era sortir del Camp Nou amb un sac de gols com altres -i no ho va aconseguir-, els segons 45 minuts només van tenir algunes espurnes destacables, però molt poca continuïtat en el joc: el gol de Cuenca i la canonada d'Alves a l'escaire, una falta directa de Messi amb molta potència -que quasi doblega les mans d'Aouate- i una rematada de Piqué que Chico va treure de cap sobre la línia de gol.
Per a més informació sobre el partit:
www.ara.cat/esports/barça
