Un admirador posa a prova el Barça a Europa

Enviat especial a LisboaUna ciutat tan atlàntica i l’altra tan mediterrània. I tant en comú, entre Lisboa i Barcelona. Quan s’entra a l’estadi de l’Sporting, un recinte modern on hi ha des d’un supermercat fins a un cinema, les cares de Cristiano i Figo reben els convidats com si fos una broma de mal gust als barcelonistes. Però a l’Sporting n’estan molt contents: dos joves de la casa que van arribar a ser els millors jugadors d’Europa. L’Sporting, com el Barça, sempre passeja pels carrers de Lisboa parlant de bon joc, de jugadors de la casa, de futbol atractiu. La diferència és que el Barça regna a Europa i l’Sporting pateix per fer-ho a casa, ja que acostuma a viure a l’ombra del Benfica. El Barça juga avui el seu segon partit europeu de la temporada, el primer fora de casa, en un José Alvalade on va golejar l’últim cop que hi va jugar, amb Guardiola de tècnic. Els lleons, però, han millorat els últims anys, malgrat tenir clar, com diu Jorge Jesus, el seu tècnic, que “els favorits són ells”. Per a Valverde serà un test de nivell. Després de perdre la Supercopa ho ha guanyat tot, passant del naufragi estiuenc a una alegria, ara que arriba la tardor, que ha quedat en part en segon pla, ara que el país ha retornat el futbol al seu lloc ideal: la cosa més important entre les coses poc importants.

Valverde, però, ni tan sols sembla feliç, ja que és gat vell i, en haver-se fet com a entrenador en clubs on la derrota està més normalitzada que al Barça, no paeix bé aquesta bipolaritat blaugrana. “Fa unes quantes setmanes tot semblava un drama, ara tot sembla que va pel bon camí. La clau és no mirar al passat, treballar fort cada dia. A vegades, en el futbol, una setmana sembla que ho fas tot bé i al cap de pocs dies sembla que tot va malament”, advertia mentre tirava floretes a un Sporting víctima d’una llei cruel del futbol, la de convertir en objecte de burla els bons jugadors que no tenen lloc als millors equips, com Mathieu.

L’equip lisboeta va debutar a la Champions guanyant el Pireu, a la lliga encara no ha perdut i, per sobre de tot, té un tècnic romàntic, Jorge Jesus, que no amaga en qui s’inspira: Cruyff. “Fa molts anys, quan vaig començar a fer de tècnic, en els meus inicis vaig anar a passar unes setmanes al Barça per aprendre. Cruyff ja no hi és, però penso el que deuen pensar els barcelonistes: és el tècnic amb més influència en la història del futbol”, deia Jesus, i deixava clar que considera el Barça “el millor equip en atac en posició”. Però no el millor. Li veu defectes i els voldrà atacar, com ja va fer l’any passat al Bernabéu, on gairebé guanya controlant la posició. “Poden jugar amb la possessió o sense. Però és un equip amb una idea, grans migcampistes i jugadors molt ràpids a les bandes”, deia Valverde, que obria la porta a fer jugar Semedo, exjugador del Benfica, per tenir laterals amb cames contra les bales portugueses.

El marcatge a Messi

Valverde té la baixa de Dembélé per enfrontar-se a un Sporting que tindrà, esclar, el gran maldecap de decidir com pot aturar un Messi endollat (ja ha marcat 12 gols en els 11 partits oficials), tot i que a Girona el bon marcatge de Maffeo va servir per obrir el debat de si l’argentí Battaglia farà el mateix a l’Alvalade. “Tothom és lliure de fer-ho. Si ho fan, ens tocarà buscar solucions amb els nostres arguments. Jo no crec que fer un marcatge personal a Messi sigui bo per als rivals”, deia Valverde. “No és fàcil aturar Messi, ja que els millors són ells, Cristiano i Messi. O l’atures amb marcatge individual o de manera col·lectiva. Segurament si fas marcatge col·lectiu ell troba espais. Però si fas marcatge personal, els seus companys troben els espais...”, reflexionava Jorge Jesus, l’home que ara fa dues temporades va decidir canviar el Benfica, on guanyava lligues, per l’Sporting, ja que de jove era aficionat d’aquest club. Un home romàntic que vol fer atacar sempre els seus, amb el lideratge d’un Bruno Fernandes en un gran estat de forma. I el dubte de si apostarà pel camerunès Doumbia en atac o per l’holandès Bas Dost, un davanter més estàtic. Els portuguesos van punxar a l’última jornada, amb un empat, però abans havien debutat a la Champions derrotant per 2-3 l’Olympiacos en un partit que defineix com és aquest equip: va començar enamorant, amb un 0-3, i va acabar patint. És un equip que pot ser bonic, com l’any passat contra el Madrid, però després pot acabar últim de grup en perdre amb el Legia. Com també els va passar.

Mathieu, seriós

Valverde farà tornar a l’equip titular Piqué, que va descansar a Montilivi, i haurà de decidir si recupera el mig del camp clàssic amb Iniesta, Rakitic i Busquets. La gran incògnita, però, és qui juga en atac amb Messi i Suárez, amb Deulofeu intentant treure el cap en un atac titular que haurà de jugar contra un vell conegut, un Jérémy Mathieu protagonista a la prèvia per les seves dures paraules contra Josep Maria Bartomeu i Robert Fernàndez. “No tinc cap problema per explicar el meu cas al president Bartomeu al final del partit”, va dir ahir el francès, que va recordar que va parlar amb Valverde aquest estiu i el Barça no el va voler. “Ara soc feliç a Lisboa, és com ser al València. Però si deixo de jugar bé, aniré a la banqueta”, deia.

El francès, amb un posat seriós però amb veu ferma, va insistir a definir els seus antics companys de vestidor amb aquesta paraula, “companys”, i no pas “amics”, especificant que “a la vida tens pocs amics”. “És una gran paraula i molts cops s’utilitza d’una manera massa genèrica. En el futbol no hi ha grans amics”, deia en un estadi, l’Alvalade, on Messi va fer dos gols en aquell triomf del 2008 per 2-5. La pitjor derrota europea a casa en la història de l’Sporting de Portugal.