14/03/2016

Zidane eleva el to i s’exigeix un Madrid que “jugui millor”

4 min
El francès Zinedine Zidane al partit del Madrid a Las Palmas.

BarcelonaGuanyar ja no serveix. Ni tan sol en una Lliga que ja es dóna per perduda. De cop i volta, Zinedine Zidane ha aparcat el to més aviat conciliador de les últimes rodes de premsa, en què li estava bé anar fent “partit a partit”, i diumenge a Las Palmas va demanar més, molt més al seu Reial Madrid. “Si esperem alguna cosa del que ve, hem de jugar molt millor. Fent-ho com ara no anirem enlloc”, va deixar anar en la seva compareixença. Una altra victòria a última hora, amb un gol de Casemiro al minut 89, no deixava content el tècnic francès, que va admetre que se sentia “preocupat”.

I el que preocupa a l’entrenador blanc és que el seu equip deixi de ser consistent abans d’hora. Que transmeti sensació de feblesa, que es desconnecti a mig partit, que s’abandoni. Contra el Las Palmas, va perdre més del 5% de la possessió de pilota en la segona meitat i va passar d’una presència del 25% al camp rival a només el 18%. I no és per falta de capacitat física, sinó més aviat per una estranya apatia que envaeix els jugadors fins que el marcador els torna a exigir, com va passar després de l’empat de Willian José. “Zidane marxa desencantat diumenge perquè l’equip es relaxa i juga sense intensitat. No és capaç d’aguantar tot un partit a màxima velocitat”, comenta Dani Benavides, periodista de Real Madrid TV. També l’analista de la Cadena SER Álvaro Benito va veure un Zidane més preocupat que mai a Gran Canària. “L’equip està en aquell punt que les coses no surten. Hi ha molts jugadors lluny del seu 100% de confiança, els resultats no acaben de ser bons, l’afició dubta. I mires la plantilla i sembla increïble que el Madrid no estigui sent capaç de fer-ho millor”, diu en una conversa amb l’ARA.

Mapa de calor de la primera meitat del Madrid a Las Palmas
Mapa de calor de la segona meitat del Madrid a Las Palmas

La part creativa del Madrid

Aquest “millor” és justament el que costa de definir a l’entitat blanca, on la inestabilitat esportiva, a la banqueta i als diferents projectes que inaugura el president Florentino Pérez cada estiu resten coherència al pla institucional. Els primers dies de Zidane al càrrec s’anunciaven com una revolució futbolística, un gir cap a un futbol estèticament més agraït, més protagonista, però no s’ha acabat de consolidar aquest desig de tenir més criteri amb la pilota als peus. “Per qualitat, plantilla i estil, el Madrid hauria de ser un equip dominador, de clara vocació ofensiva. Té jugadors per tenir la pilota i portar el rival a la seva àrea, té jugadors per fer mal amb espais”, comenta Benito, tot i que considera que l’actuació de diumenge va ser pobra. “Tothom demanava la pilota al peu, no hi havia mobilitat per donar opcions al posseïdor. Un equip tan estàtic i que a sobre no juga a quarta o cinquena velocitat és vulnerable contra qualsevol”, analitza. Diumenge ni tan sols la parcel·la d’atac va convèncer Zidane: “Sempre dic que no em preocupa el que fem amb pilota, però ara sí que marxo preocupat”.

Però l’aspecte ofensiu no estava sent el maldecap del francès, més aviat inquiet en termes defensius. “El Madrid no està sent competitiu sense pilota, i és aquí on l’equip s’està sentint més insegur”, apunta Benito. Només 6 de les 47 accions defensives del segon temps van produir-se al camp rival, on sí que s’havia pogut mantenir una certa pressió en la primera meitat. Però després del descans la majoria de les intervencions van ser refusos a l’àrea (11). “Si el rival triangula bé, l’equip pateix”, afegeix l’exjugador.

Solució sense glamur

L’equilibri defensiu és el que Zidane ha hagut d’anar a trobar en els seus jugadors de menys glamur. Casemiro i Lucas Vázquez estan fent números per ser peces determinants per redreçar el rumb d’un Madrid massa dispers i destensat en els seus cracs. “L’estil de Zidane té els seus riscos. Ell vol donar llicència absoluta als laterals perquè pugin la banda i juguin al camp contrari, vol ajuntar els migcampistes perquè triangulin i sotmetin l’adversari, vol que els davanters es moguin molt i busquin espais. Això s’ha de compensar defensivament i l’alineació reclama la presència d’un pivot més com Casemiro que com Kroos”, analitza Benavides, que també destaca la capacitat que està exhibint Lucas Vázquez com a suplent de garanties. “Són futbolistes que, amb silenci, humilitat i disciplina, estan ajudant molt. Ara cal veure si aquest perfil convenç al vestidor”, afegeix el comentarista.

El jove Borja Mayoral, que ha protagonitzat diverses portades en l’últim mes, s’afegeix al grup de jugadors de gamma baixa que Zidane està esprement per endollar l’equip. Són qui millor ha interpretat la situació actual. “Passar de jugar per la glòria a jugar per evitar el fracàs pot pesar”, deia Jorge Valdano a El larguero després del partit. També Benito apunta a la falta de motivació per explicar actuacions com la de diumenge, però alerta que “prémer el botó a la Champions quan no tens un hàbit de competició ben adquirit no és tan fàcil”.

L’exjugador, però, té fe en aquesta facultat gairebé innata del Madrid per connectar i desconnectar entre dues competicions, i sap de què parla. Va viure als vestidors que van fer mala Lliga però van coronar-se a Europa, els anys 1997-1998, 1999-2000 i 2001-2002. També Zidane coneix aquesta tendència històrica, viscuda com a jugador i també com a ajudant d’Ancelotti. L’últim Madrid que ha sigut elogiat pel seu joc ofensiu portava el segell del tècnic italià.

¿N’hi ha prou ara arrodonint l’any amb la Champions o el Bernabéu s’exigeix alguna cosa més? Zidane, de moment, sembla una mesura per guanyar temps. “Té l’aval de Florentino, el prestigi que potser no tenia Rafa Benítez de cara als jugadors i el respecte de la premsa. Per a l’afició, a més, és un emblema. Això li permetrà prendre decisions amb llibertat i autoritat, sense interferències”, sentencia Benavides. Diumenge va alçar la veu.

stats