29/05/2011

"We love football". Amén

3 min
Pedro obre la llauna Pedro va ser el primer d'estrenar el marcador a Wembley. Alves va saltar eufòric sobre el davanter per celebrar el gran gol.

Mai un mosaic, abans d'un partit de futbol, havia estat tan ben triat. El Barça, ja abans del xiulet inicial, enviava un missatge al món i un avís per al rival. " We love football ". Cadascun dels privilegiats aficionats culers que eren a Wembley aixecaven la seva cartolina, un tros del lema convençuts que el que arribaria tot seguit seria el millor anunci d'un equip de futbol com no s'havia vist mai.

Amb la proclamació d'amor a aquest esport els dèiem, a tots (també a Mourinho), que estimem el futbol, que és el nostre tarannà, i que ara ho demostrarem, en noranta minuts, amb una exhibició com s'ha vist poques vegades en una final europea. I a partir del moment en què l'àrbitre hongarès va decidir que comencés l'espectacle el Barça va fer honor a la promesa i va enamorar tos els aficionats a aquest esport. Messi, abans del descans, ja havia guanyat la Pilota d'Or 2011. Iniesta i Xavi, en aquell moment, després de l'enèsima lliçó magistral i de marejar durant mitja hora els estressats migcampistes del United, ja s'havien assegurat tornar a ser al podi al costat de Messi.

Però el millor encara havia d'arribar. Si la primera part va ser bona, la segona va ser sublim, espectacular. Només les sis bones aturades de Van der Sar, just abans de jubilar-se als quaranta anys, van impedir que el Barça marqués en algun dels dotze remats a porteria d'una segona part en què la concentració de l'equip i la tàctica de Guardiola va dissoldre tot un Manchester.

A la vigília, Sir Alex Ferguson ja havia dit que veia el Barça més madur que a Roma i va fer una afirmació, tan sincera com elegant, que va acabar sent la seva pròpia fossa. Va dir que estava impressionat pel futbol de control i toc del Barça. Ahir, després del partit, amb la rosa d'Anglaterra encara a la solapa, va reconèixer que en tots els seus anys de tècnic mai cap equip els havia fet una repassada com ahir a la nit a Wembley. I és que els quinze dies de descans, desconnexió i preparació de la final, tan ben gestionats per l'entrenador, van aconseguir el que Guardiola volia: que el joc de l'equip tendís a recuperar l'estat sublim que teníem just abans de Nadal, el dia en què vam fer ballar al Madrid al Camp Nou amb el 5 a 0. Per a la millor nit, per al dia en què a banda de disputar-se una Champions s'havia de discernir quin era el millor equip del món dels últims cinc anys, el Barça va recuperar la guspira que el converteix en un equip imparable. Per l'ocupació dels espais, per la solidaritat en l'esforç i la pressió, pel desmarcatge, per la passada fàcil, pel canvi de ritme en els metres finals, per la solvència a darrere, pel talent individual i per l'esforç col·lectiu.

Messi, el factor diferencial

I sentint tant els colors com els senten els onze titulars de l'equip titular d'ahir. Només fent les coses tan bé en tants aspectes diferents s'aconsegueix marcar tres gols a un United que en tota la Champions només n'havia rebut quatre. I, esclar, a tot això cal sumar-hi el factor diferencial, un Leo Messi que, amb 23 anys, ja ha guanyat tres Champions i cinc Lligues, que ha batut el rècord de gols en Champions (12), que aquesta temporada n'ha marcat 53 en 55 partits i que va camí de convertir-se en un dels tres millors jugadors de la història del futbol. A Roma, de cap, va deixar Van der Sar amb la boca oberta. Ahir, quan calia desembussar un partit incomprensiblement empatat en el marcador, Messi va saber fer un pas enrere per rebre i preparar-se un xut sec que, un altre cop, va sentenciar una final i va esguerrar el comiat d'un porter holandès que hi somiarà durant el que li queda de vida.

El Barça estima el futbol. Els jugadors d'aquest equip hi tenen molt a veure. Josep Guardiola encara més. I l'afició per damunt de tot, perquè sabem exigir la imatge que volem del nostre club, al camp i a la llotja. No ens conformem amb qualsevol cosa i sabem que no tot s'hi val per guanyar. Ens agrada el futbol, l'estimem i podem estar molt orgullosos, més enllà de la quarta Lliga de Campions, de ser l'exemple mundial.

stats