Durant 33 anys Euskadi ha estat un forat negre en el mapa de la Vuelta. La inestabilitat política va foragitar la prova ciclista de les carreteres basques, i el retorn ha estat possible ara gràcies a l'impuls polític del lehendakari Patxi López.
Des que el PSE, el 2009, va aconseguir el govern autonòmic, una de les seves prioritats en matèria esportiva ha sigut integrar novament Euskadi en la cursa espanyola. Patxi Mutiloa, director d'esports del govern basc, és l'artífex d'aquest retorn i qui l'ha negociat amb Unipublic, l'empresa organitzadora.
Fruit d'aquest acord, l'edició d'enguany -la número 66- inclou dues etapes basques, per primera vegada des del 1978. El pilot entra a Euskadi aquest divendres des de Cantàbria, amb meta a Bilbao, i demà dissabte travessa Biscaia i finalitza a Vitòria. López considera "molt positiu" que els bascos es retrobin amb la Vuelta. "És un signe d'absoluta normalitat, sense connotacions polítiques. El que és anormal és que hagin hagut de passar més de 30 anys perquè aquesta cursa torni al lloc d'Espanya on hi ha més aficionats al ciclisme", afegeix el lehendakari.
Els incidents i l'adéu
La Vuelta del 1978 va acabar a Sant Sebastià amb Bernard Hinault com a líder. El ciclista francès no sols va haver de competir contra els seus adversaris abans de proclamar-se campió. Els incidents extraesportius van marcar l'última jornada d'aquella edició. El diumenge 14 de maig, mentre el pilot apurava els últims quilòmetres camí de la capital guipuscoana, Euskadi culminava una setmana de protestes a favor de l'amnistia dels presos polítics. Dies abans, diversos comandos d'ETA havien atacat casernes de la Guàrdia Civil a Sestao, Portugalete i Sant Sebastià amb el resultat de dos morts i dos ferits. Dos activistes d'ETA també havien caigut a Gernika arran d'un enfrontament amb la policia.
La Vuelta entrava en un País Basc convulsat per la violència. El mateix 14 de maig, ETA va metrallar un parell d'agents a Galdakao, i un miler de persones va atacar amb pedres, boles d'acer i còctels Molotov les instal·lacions de la Guàrdia Civil a Errenteria. La intensa escalada d'ETA i els sabotatges de l'esquerra abertzale van afectar de ple la Vuelta. Quan els ciclistes va arribar a Durango, al cor de Biscaia, es van trobar barricades i claus a les carreteres que van obligar a retallar 74 quilòmetres de l'etapa i a traslladar els corredors en autobús fins a Zarautz. Hores després, es va donar sortida a una contrarellotge a Sant Sebastià, anul·lada finalment pels jutges a causa de les constants amenaces i agressions que rebien els ciclistes per part de grups independentistes. Un veterà militant de l'esquerra abertzale recorda: "Donàvem empentes als ciclistes i els fèiem caure. Aquella setmana de maig va ser molt dura, amb càrregues policials i enfrontaments armats per tot arreu".
Una imposició espanyolista
Davant la gravetat dels fets, el responsable del pas de la prova per Euskadi -el diari El Correo Espanyol , de Bilbao- va decidir posar fi a l'experiència i, a partir del 1979, les rutes basques van quedar fora d'un circuit del qual havien format part des del principi, el 1935. L'arribada de Patxi López al Palau d'Ajuria Enea i l'alto el foc d'ETA en vigor des del 10 de gener han canviat el clima polític i permeten que la Vuelta recuperi el fil basc perdut tres dècades enrere. Però no tothom ho celebra.
Batasuna, Aralar i Eusko Alkartasuna no donen la benvinguda a la Vuelta perquè creuen que és una estratègia del PP i el PSE per espanyolitzar Euskadi. Els abertzales no pretenen boicotejar la cursa, però sí concentrar-se pacíficament sota el lema "Ciclisme sí, imposicions no. Euskal Herria és una nació". En previsió d'aldarulls, l'Ertzaintza vetllarà per la seguretat dels ciclistes, i qui gosi alterar la prova s'exposa a multes de fins a 650.000 euros, en aplicació de la llei contra la violència, el racisme i la intolerància a l'esport. "Aplicarem la llei amb la màxima duresa", adverteix el conseller Rodolfo Ares. El PNB no s'oposa a la Vuelta, es limita a acceptar-la des d'un punt de vista exclusivament esportiu. Amb tot, un dels seus dirigents, Joseba Egibar, denuncia que a cop de pedal "es pretén demostrar que les terres basques són el Regne d'Espanya". Des del PP, Antonio Basagoiti atia la polèmica i acusa els abertzales de ser "uns obsessionats de la bandera espanyola i uns maníacs del roig i groc". "Que es prenguin un vàlium i ens deixin en pau", conclou.
