Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Viure a l'ombra

Un dels verbs que més angúnia fan a molts responsables de redacció és aparèixer . El mot denota un aspecte màgic, inexplicable, referit a la sobtada presència d'algú en algun lloc. Significa això que, en redactar periodísticament, cal respectar especialment una de les famoses ves dobles, el perquè. Ens hem de preguntar què dóna lloc a aquell fet, buscar l'arrel que justifica el creixement del tronc.

Dimarts de fa dues setmanes, el Barcelona es va enfrontar amb el BATE Borissov amb un equip majoritàriament format per jugadors del filial. Es dóna la circumstància que ja la temporada passada el Barça B va ser dels equips que van rebre més cobertura de la televisió en directe en els seus partits. En aquesta campanya, 14 dels 18 partits que ha jugat el filial blaugrana s'han pogut veure per televisió a Catalunya, i només de dos no se n'ha donat senyal en viu. En canvi, en les prèvies i durant els comentaris del partit contra el BATE, hi havia moltes expressions de sorpresa quan Montoya remuntava la banda dreta, quan Bartra desconcertava els defensors rivals en sobtades incorporacions a l'atac, quan Sergi Roberto exhibia la combinació d'habilitat tècnica i potència que el caracteritza, quan Rafinha entrava des de la segona línia en la posició de fals 9 que ha semblat patentar Guardiola. Va ser habitual escoltar estadístiques i descripcions de "jugadors que no estem acostumats a veure" o que "potser vostès no coneixen".

Sense espectadors al Mini

Tres dies després, un bon nombre d'aquests jugadors tornaven a disputar partit de Segona al Miniestadi contra l'Almeria, un dels aspirants a l'ascens. Mil vuit-centes persones es van acostar al recinte, d'incert futur, per veure un duel d'una lliga professional de futbol. La segona pitjor entrada de la temporada. El consum de futbol ha canviat: ara es menja pilota en horaris molt diversos i per tele. Una de les conseqüències és la pràctica desaparició de la cultura de reservar el migdia de diumenge, o la tarda de dissabte, per anar a veure les categories inferiors. El company Lluís Payarols recordava com els escolars de Barcelona van tenir la sort de rebre, la temporada 79-80, un carnet que els habilitava per veure de franc els partits que es jugaven al ja desaparegut camp de Fabra i Coats. Avui els filials de molts equips de Primera i els equips de base juguen en ciutats esportives apartades de les ciutats, la majoria asèptiques, fredes, amb pocs serveis i de mal arribar-hi en transport públic. La de l'Espanyol és una de les més familiars i és, potser, una de les excepcions. En tot cas, els partits s'acaben jugant en família, i això, unit a males decisions i a polítiques discutibles, fa que el silenci al voltant dels professionals del futur creixi, tot i l'esforç de periodistes i bloguers que lluiten contra clubs que protegeixen els jugadors del seu planter creient que amb campanyes publicitàries d'escassa repercussió aconseguiran dur públic al camp.

I malgrat tot, mentre tot això passa, la Primera Divisió, el futbol que importa, continua nodrint-se, i més en temps de penúria econòmica, d'aquestes categories. I no només el del Barça i l'Espanyol. Un bon nombre de jugadors del Vila-real han jugat amb el B fins fa no gaire: Joan Oriol, Musacchio o Hernán Pérez. Els dos laterals catalans del València es van donar a conèixer amb grans temporades en equips catalans de Segona: Jordi Alba al Nàstic, Bruno Saltor al Lleida. David Fuster, ara jugador de Champions a l'Olympiakós, va explotar a l'Elx. Els Negredo, Soldado, Granero o Borja Valero es van donar a conèixer en l'última promoció del Castilla que va arribar a la categoria de plata. Mario Suárez, Javi Varas, Perotti, Nino, Isco, Arana... la llista equipararia la compra dels divendres a un hipermercat.

Però tots aquests jugadors continuen "apareixent" mentre el que es fa desaparèixer és la seva trajectòria prèvia, la que, justament, justifica que ara siguin jugadors de Primera.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT