Publicitat
Publicitat

EUROLLIGA

El 16 d'abril del 1992 Djordjevic va evitar el títol de la Penya amb un triple inversemblant

Vint anys del 'tir perfecte'

Sasha Djordjevic va utilitzar quatre bots de pilota i cinc segons per recórrer els 28 metres que té una pista de bàsquet, es va impulsar amb els dos peus junts i, gairebé de manera miraculosa, es va equilibrar a l'aire per acabar anotant una cistella que va donar la victòria al Partizan contra la Penya en la final de l'Eurolliga. El llançament, que ha passat a la història del bàsquet com el tir perfecte, compleix 20 anys i va significar el primer títol de Zeljko Obradovic, que ara ja acumula vuit edicions de la màxima competició europea. Una, precisament, la va aconseguir dos anys després amb el club de Badalona.

"Impensable, impensable", repetia una vegada i una altra Lolo Sainz, entrenador de la Penya, que instants abans havia celebrat una cistella de Tomàs Jofresa que semblava decisiva. El base català va anotar 18 punts i va tenir un paper clau en un equip en què també hi havia el seu germà Rafa i Jordi Villacampa, l'actual president del Fiatc Joventut.

Amb Predrag Danilovic eliminat per faltes personals, tothom tenia clar que Sasha Djordjevic es jugaria la pilota decisiva. Tomàs Jofresa el va acompanyar durant tota la pista de l'Abdi Ipekci d'Istanbul, però va fallar en l'intent de robar-li la pilota en el moment clau. L'ajuda defensiva de Juanma Morales va arribar tard i ningú no va poder evitar el tir del base, que anys després acabaria jugant al Barça i al Reial Madrid.

Djordjevic, que havia anotat quatre dels seus sis intents triples, tenia clar què fer i no va buscar una cistella de dos punts que hauria enviat el partit a la pròrroga. El serbi es va aturar a la línia de tres punts, que l'any 1992 se situava a 6,25 metres, i va arriscar, jugant-se les opcions de triomf a una única carta. La pilota va entrar i, tot i que la Penya encara va disposar d'un tir des del centre del camp de Harold Presley, el partit es va acabar amb la victòria del Partizan.

"Tothom vol fer un petó al meu canell, tothom vol fer un petó al meu canell", repetia Sasha Djordjevic mentre els aficionats tractaven d'aconseguir la seva samarreta. Vint anys després l'exjugador es guanya la vida com a entrenador i actualment ocupa la banqueta del Benetton de Treviso, el seu segon repte professional.