Valverde treu Rakitic de l’ombra

BarcelonaDe repartir 60 passades per partit ha passat a fer-ne gairebé 90. I amb un 93% de precisió. De les seves botes han nascut, en tres jornades de Lliga, 2,3 ocasions de gol per partit, quan abans amb prou feines en generava una. A Ivan Rakitic l’arribada d’Ernesto Valverde li ha obert un nou paradigma ofensiu que l’estimula com a migcampista com encara no li havia passat al Camp Nou després de tres temporades i, alhora, el situa en primera línia dels elogis. Ja no viu a l’ombra. A l’ombra de Leo Messi, encara que ell sigui l’autèntic protagonista golejador de l’inici d’etapa del tècnic basc del Barça.

Que en el mateix paràgraf en què s’aplaudeixen el rendiment i la millora del croat hi aparegui el nom de l’argentí és absolutament simptomàtic. De fet, ha sigut una constant des que el Barça va fitxar-lo del Sevilla, d’on va marxar quan n’era el capità i motor creatiu, autèntic líder en l’últim terç de camp. Però com a blaugrana els mèrits de Rakitic han anat sempre lligats a les llibertats de Messi, com si les seves figures estiguessin unides per un fil invisible que portava el disciplinat i cerebral Ivan on determinava l’instint de Leo. Sempre compensant-li els moviments en atac per equilibrar l’estructura col·lectiva, anant cap a la banda -fins al córner si calia- encara que després hagués de doblar esforços per al replegament.

Des del principi Rakitic va assumir, veient-se incapaç de recollir el testimoni organitzatiu de Xavi -en la primera entrevista amb l’ARA, el setembre del 2014, ja va deixar clar que no venia a substituir-lo-, que havia d’aportar la consistència defensiva que començava a faltar-li a l’equip pel sector dret. El triangle Alves-Xavi-Messi era el focus que més exigia als rivals però, alhora, acabava sent el forat del qual es beneficiaven. I ell va acceptar ser el tap.

I el tapat. Sense voler-ho, aquesta missió el va convertir en indispensable (32, 36 i 32 partits de Lliga en les tres temporades de Luis Enrique) però també el va fer invisible. Rakitic allargava la vida de Messi i, en conseqüència, la del Barça a través de l’argentí. Era tan vital com silenciós. Però era vital.

Aquesta, si més no, sembla la realitat que Valverde s’ha anat construint des de Bilbao i que, ja a Barcelona, ha decidit aplicar. El croat només s’ha perdut 7 dels 450 minuts oficials disputats fins ara. També és bàsic en els plans del basc.

Repensant la connexió

Però a diferència del que se li ha vist fins ara, la seva importància té responsabilitats de més lluïment. Menys fosques, menys passives. El seu radi d’influència ha crescut al voltant de la pilota i ja no arrossega aquella sensació de destorb que l’apartava de les jugades, sinó que se sent font d’aliment de Messi. El que abans era l’element que condicionava la seva posició, i per qui havia de retirar-se de l’acció, ara és la seva ambició, el seu repte. Contra l’Espanyol, de les 19 passades que li va fer a l’argentí, 7 van deixar-lo atacant l’última línia periquita o a tocar de Pau López.

L’augment de protagonisme creatiu no li ha restat recorregut ni està impedint que trepitgi àrea ni que sigui vertical. Va fregar el gol en dues ocasions. Valverde segueix perfilant el seu pla i tot gira al voltant de la segona versió de Messi com a fals nou. I allà hi ha Rakitic, agraint els nous racons de llum.