Vallecas posa a prova la cocció a foc lent del Barça

BarcelonaEl Barça buscarà aquesta nit a Vallecas el seu desè triomf consecutiu en Lliga. Ho farà al camp del gran sacrilegi, on el conjunt de Gerardo Martino va perdre l’any 2013 la possessió d’un partit després de cinc anys dominant sempre la pilota. Ho farà a la casa de Paco Jémez, símbol de la valentia per a molts, temerari per a molts altres. Ho farà a l’estadi d’un modest Rayo que, sempre a través de la pilota, intentarà impedir que el trident blaugrana estengui la seva tirania un partit més i converteixi en estèril el triomf de l’Atlètic de Madrid dimarts contra la Reial Societat.

Aquest dijous al matí Luis Enrique ha donat la llista de convocats -sense Dani Alves, sancionat, i sense Bartra, altre cop descartat (a més de Sandro i Dougla- per a un duel que no permet distraccions: contra el Rayo és imperatiu córrer tant com ells si no es vol caure ofegat en la seva pressió. El conjunt madrileny t’exigeix en cada pilota, no dóna respir, un segell que ha sabut transmetre el seu entrenador, innegociable a l’hora d’anar a buscar els partits, malgrat que això acabi suposant sortir golejat de molts estadis. “El que més em fascina de la seva filosofia és l’amor que té per l’atac i com sedueix els jugadors. M’hauria encantat com a jugador, tenir un entrenador tan ofensiu”, va explicar l’asturià, que es va situar així al bàndol defensor de Jémez i la seva manera de veure el futbol.

De menys a més

A Vallecas, el líder es trobarà un equip que voldrà portar la iniciativa en el joc, i buscarà el conjunt català a la seva pròpia porteria. La sortida de la pilota serà -com sempre passa contra el Rayo- un dels aspectes clau: superar la línia de pressió madrilenya és bàsic per portar el duel al terreny que li interessa al Barça. En aquest sentit, un dels factors a favor dels catalans és que els minuts juguen a favor seu. L’equip de Luis Enrique -com ell mateix ha reconegut constantment en roda de premsa-és molt conscient que els duels duren 90 minuts. Els partits es negocien a la primera hora, i es rematen al tram final. És un guió que s’ha repetit una vegada i una altra. Mastegar i mastegar fins que el rival arriba aquella dècima tard que desmunta l’entramat defensiu. El Barça fa llargs els partits perquè el trident trobi més espais a mesura que les cames dels oponents defalleixen.

Aquest curs, 74 gols han arribat al segon temps, mentre que a la primera meitat costa molt més trobar porteria, i el registre baixa fins als 49. Especialment prolífics són el primer quart d’hora del segon temps i l’últim quart d’hora de partit, amb 28 i 27 gols respectivament. Es tracta d’una qüestió de més producció ofensiva, amb moltes més arribades quan s’acosta el xiulet final de l’àrbitre, i també més efectivitat. Cada partit és una cursa de fons per als rivals, i en els últims metres, quan la meta l’albira en l’horitzó, les cames fan figa, una oportunitat que no desaprofita la tripleta atacant blaugrana.

A mesura que avancen els minuts, Messi, Neymar i Luis Suárez incrementen la seva producció. Tant golejadora com també a l’hora de buscar el desequilibri. En l’última mitja hora, els tres davanters sud-americans intenten l’un contra un molt més, i el seu percentatge d’encert augmenta notablement, especialment en el cas del brasiler i l’uruguaià: Neymar i Suárez apugen l’efectivitat en els dríblings un 11% i un 12% respectivament. De fet, en els últims 30 minuts, el Barça busca més el desequilibri que en tota la primera hora de partit, una tendència que no segueixen la resta d’equips de la Lliga.

Aquesta nit, a més, els blaugranes es trobaran el pitjor equip defensivament de tota la competició. El Rayo pateix especialment a les segones meitat: 30 dels 53 gols han sigut a la represa.

Enganyar el rival

Els registres ofensius del Barça s’expliquen pel seu control dels partits, que permet desgastar el rival, però també perquè el conjunt de Luis Enrique, un cop s’ha posat al davant en el marcador, aprofita que l’oponent ha d’obrir línies per arribar amb més facilitat a la porteria contrària. A vegades, però, és el mateix Barça qui convida els rivals a sumar-se a l’atac amb més alegria. Un dels registres que ha aportat l’asturià és que l’equip, durant algunes fases del joc, sap replegar-se més a prop de Claudio Bravo, i deixar el trident despenjat per buscar els contraatacs i les transicions ràpides. El bloc es parteix, les línies se separen i es permet un joc d’anades i vingudes en què la balança sempre cau del costat culer. El rival cau a la trampa.

A la Lliga de Campions, contra l’Arsenal, els catalans van tenir un 66% de possessió a l’inici del partit, mentre que en el tram final, quan van decantar el resultat amb els dos gols de Messi, van reduir nou punts aquest percentatge. El mateix va passar en l’últim compromís de Lliga contra el Sevilla. O contra el Celta: els quatre últims gols que van trencar el partit van coincidir amb la fase del duel amb menys possessió, un 55%. Amb el trident a dalt, el Barça se sent còmode protegint-se a prop de la porteria.

De fet, tot i que Luis Enrique sempre remarca que vol governar els partits a través de la pilota, va voler deixar clar que contra el Rayo aquesta no és la prioritat. “Em preocupa zero perdre la possessió de la pilota”, va assegurar en la prèvia. El pragmatisme prima en un Barça que primer mareja i després et deixa estabornit.

Abonats al 2 a 2: la millor ratxa dels madrilenys

Mentre el Barça busca el trenta-cinquè triomf de manera consecutiva, i deixar enrere el rècord del Madrid de Leo Beenhakker, el Rayo Vallecano busca el seu vuitè partit seguit de Lliga sense perdre. A la segona volta el conjunt de Paco Jémez ha encadenat cinc empats - tots 2 a 2 - i dues victòries, 2 a 0 contra el Las Palmas i 3 a 0 contra el Celta. El conjunt madrileny ha sumat 11 punts que li permeten estar fora de les posicions de descens, i ha obtingut bons resultats contra equips de la part alta com el Sevilla o el Dépor. En l’última jornada, dos gols de Manucho van permetre redreçar un 2 a 0 en davant del Betis.