Publicitat
Publicitat

FUTBOL INTERNACIONAL

L'Argentina rebateja la lliga amb el nom d'un vaixell de guerra

Tres dècades després, la Guerra de les Malvines reviu als estadis

Quan estem a punt d'arribar als trenta anys d'ençà de l'inici de la Guerra de les Malvines, sembla que la disputa entre l'Argentina i la Gran Bretanya per la jurisprudència de l'arxipèlag revifa. El motiu ha estat la participació del príncep Guillem en un entrenament com a pilot d'helicòpter d'un vaixell de guerra a la zona. Una presència que el govern argentí ha entès com una provocació.

La controvèrsia al voltant de les Malvines -Falkland, segons els britànics- es manté com un dels conflictes postcolonials irresolts del segle XXI. Des de la seva ocupació el 1833 les demandes argentines per aconseguir la seva sobirania han estat constants. El punt més àlgid arribà el 1982, quan esclatà el conflicte bèl·lic. Una contesa instrumentalitzada per la junta militar del general Galtieri en què van perdre la vida 649 soldats argentins i 255 britànics.

La polèmica també té el seu reflex en el futbol. Coincidint amb l'aniversari, l'Associació de Futbol Argentí, a instàncies del gabinet de Cristina Fernández de Kirchner, ha batejat el campionat que tanca la temporada 2012 amb el nom de Trofeu Clausura Creuer General Belgrano en record del vaixell de l'armada enfonsat per un submarí nuclear britànic durant la guerra. A més, els dirigents de l'AFA i les autoritats han donat el nom de Copa Gaucho Rivero al trofeu que alçarà el guanyador per homenatjar, d'aquesta manera, Antonio Rivero, un dels resistents durant l'ocupació britànica d'aquestes illes al segle XIX.

Els gestos del món del futbol per rememorar les Malvines no acaben aquí. A les iniciatives governamentals s'hi ha sumat la del Club Atlético Lanús, que ha decidit incloure a la seva samarreta un brodat amb el mapa de les Malvines encerclat per la bandera albiceleste . L'equip del sud de Buenos Aires s'ha afegit així a les reivindicacions que aquests dies es multipliquen per tot el país. El seu president, Nicolás Russo, manifestà que és la seva manera de no oblidar els caiguts durant la guerra. A recer de la iniciativa del Lanús han sorgit propostes similars, com la que ha apuntat Rosana Bertone, una diputada per Tierra del Fuego, que ha suggerit que la selecció llueixi a la samarreta la llegenda " Las islas Malvinas son argentinas ".

La significació del grana -la veu popular que fa referència als colors del club- no és, però, casual. No debades la ciutat de Lanús, juntament amb Lomas de Zamora, és el feu de l'expresident Eduardo Duhalde, líder d'una facció del Partido Justicialista hereu del peronisme. Duhalde, tot i ser seguidor de Banfield, controla Lanús mitjançant els punteros , que s'encarreguen de mobilitzar els seus seguidors. Tampoc la proposta de la diputada del Frente para la Victoria, una aliança electoral peronista gestada el 2003 per donar suport a Néstor Kirchner, és fortuïta. Totes dues se sumen a l'estratègia populista del govern de Cristina Fernández, que situa la recuperació de les Malvines com una prioritat en la seva agenda política, just quan a la zona s'ha fet una troballa petrolífera significativa.

Trenta anys després de la fi del conflicte, les graderies dels estadis argentins continuen exhibint trapos amb eslògans patriòtics i la llegenda " Prohibido olvidarse " mentre ressonen els càntics contra els "piratas ingleses ". Un cop més, les Malvines i el futbol esdevenen inseparables.