16/01/2012

Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer

2 min
Messi i Cesc capcots després d'encaixar el gol de l'empat del Betis. L'argentí no passa pel seu millor moment de forma. Tot i així, ahir va fer dos gols.

El Barça va flirtejar ahir a la nit amb la tragèdia. Va tenir la Lliga perduda durant molts minuts de la segona part, i al final es va refer apel·lant l'heroica. Igual que havia passat contra l'Espanyol, només va reaccionar quan ja es va veure contra les cordes. El resultat final és enganyós, no fa justícia a les ocasions d'un equip i de l'altre i a més és perillós, perquè pot arribar a emmascarar els problemes reals de l'equip en aquests moments. D'ençà que va tornar de les vacances de Nadal, el Barça juga un esglaó per sota del seu nivell. Domina, però no avassalla. Guanya, però no entusiasma. Marca, però no enamora. En alguns moments del partit d'ahir fins i tot es va deixar dominar pel Betis, en un partit que va tenir algunes semblances inquietants amb el partit de Cornellà-El Prat.

Algú dirà que els equips estan començant a aprendre la manera de jugar contra aquest equip meravellós, però és exactament al revés. És el Barça el que permet créixer als seus rivals. És el Barça qui comença últimament a revolucions massa baixes i quan ja té resolt el partit és ell qui permet la reacció per culpa d'una excessiva especulació. El Betis es va refer amb un 2 a 0 en contra bàsicament perquè el Barça va caure en la temptació una vegada més de pensar que ja havia fet la feina. El Barça es va tornar a repenjar en Iniesta, que va tornar a aguantar l'equip tot el partit, i no va ser fins a l'entrada d'Alves a la segona part que els blaugranes van recuperar una mica el pols. De tots els problemes que té l'equip, el més preocupant és l'estat de forma de Messi que, malgrat marcar per partida doble, està a anys llum del seu nivell habitual. Igual que el dia de l'Espanyol, Messi es va passar llargues fases del partit desaparegut i les seves intervencions eren gairebé irrellevants, un fet tan estrany que desconcerta tot el col·lectiu. Amb el seu principal referent en hores baixes, l'equip sembla perdut i li costa trobar alternatives.

En aquest context, el Madrid-Barça de Copa és gairebé una benedicció. A un equip que cada vegada li fan més mandra les cites petites, necessita com l'aire que respira un enfrontament estel·lar. Al Barça no li queda altra opció que retrobar-se a costa del Madrid. A Messi no li queda cap altra solució que estirar l'equip en aquest moment difícil. I a la resta no ens queda més remei que creure en un equip que sempre ens ha acabat demostrant que ressuscita quan es troba contra les cordes. Ahir se'n va tornar a sortir quan ja era a punt del KO. Segur que dimecres tornarem a sofrir, però tornarem a vèncer.

stats