Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Tornades

Tornar a guanyar després d'alguns partits inquietants. Tornar a demostrar que la màgia del Camp Nou no és un simple tòpic construït per enganyar els ingenus. Tornar a comprovar que aquells que parlen del públic com si fos una andròmina molesta que no els permet continuar analitzant el joc amb equacions matemàtiques, s'equivoquen de mig a mig. Tornar a les arrels i recuperar la manera de fer que et va permetre assolir els objectius plantejats.

Tornar a treballar fins a l'extenuació per no perdre una bona part d'allò que tant t'havia costat guanyar. Tornar a creure que només a través de la feina ben feta es pot mantenir el nivell. Tornar a sentir la satisfacció única i inconfusible del deure complert. Tornar a recuperar les bones sensacions després de dies de confusió i crítiques de tota mena. Tornar a notar una comunió absoluta entre la graderia del Camp Nou i l'equip. Tornar a percebre que només un equip pot jugar a futbol així.

Tornar a la feina després d'unes quantes setmanes de tractament i saber que seràs l'objectiu de totes les mirades, el protagonista de massa converses, la víctima perfecta dels morbosos repugnants. Tornar amb els dubtes i les pors que genera una malaltia encara massa desconeguda però tornar també amb l'alegria d'haver superat un altre escull. Tornar sabent que molta gent t'espera, que et volen veure i escoltar, que volen saber que estàs bé i disposat a agafar una altra vegada amb força el timó. Tornar a preguntar-te si podràs. I tornar a contestar que i tant que sí.

Tornar a mirar el futur amb un optimisme argumentat. Tornar a constatar que Andoni Zubizarreta és un excel·lent director esportiu i tornar a sentir-te alleujat quan assegura amb contundència que Tito Vilanova serà l'entrenador del Barça la temporada que ve. Tornar a parlar de bengales, de pancartes, de seguretat i violència, de mentides senceres i de mitges veritats al servei de no se sap ben bé quina causa i tornar a notar el desconcert d'una gestió incomprensible.

Tornar a comprovar que tot s'hi val quan el que hi ha en joc és el seient principal de la llotja del Camp Nou. Tornar als quarts de final de la Lliga de Campions. Tornar a París, on el Barça va guanyar la Champions del 2006. Tornar a creuar-se amb Ibra i recordar-lo com una de les grans decepcions de la dècada. Tornar a tenir la tornada a casa i ensumar que el Barça es tornarà a creuar amb el Madrid a Europa, i que després de l'exhibició del Milan, torni a no neguitejar-te gens ni mica. I aquesta nit, malgrat que el rival és el Rayo, haver de tornar a competir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF