Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Tocar de peus a terra al moment just

Ni gesta ni festa. El Barça va jugar un bon partit, va passar per sobre del rival fins a l’expulsió de Piqué però no n’hi va haver prou. Ni tan sols per guanyar el partit. Si en tota la història no havíem remuntat mai un 4 a 0 deu ser que és impossible, fins i tot per a aquest equip que Luis Enrique considera que és l’únic d’Europa que pot fer una proesa d’aquesta mena. Serà, però, contra un altre rival i en un altre moment de la temporada. Valverde, que en la final de Copa es va equivocar en el marcatge individual sobre Messi, ha après la lliçó i en els dos partits de la Supercopa li ha posat un parany amb tres homes que l’argentí, encara fora de forma, no ha pogut esquivar mai, ni a San Mamés ni al Camp Nou. Sense Neymar -maleïdes galteres- en cap dels dos partits, el Barça ha perdut amenaça i desequilibri i Pedro -l’heroi de la Supercopa d’Europa- ha estat una rèmora a la competició espanyola. Ha suat la samarreta com ningú, com sempre, però tant a Bilbao amb 1 a 0, com a Barcelona al minut 5, va errar ocasions de les que sol aprofitar. Per guanyar finals s’han de marcar les ocasions. I això és el que ha fet Aduriz, disfressat de Messi. Al costat de Pedro i de l’argentí, hem vist un desesperant Luis Suárez que va tocar bé la primera pilota en tota l’eliminatòria al minut 44 del partit de tornada. Atès que amb el peu no n’hi sortia ni una, la va tocar amb el pit i va donar l’assistència de gol per a un Messi que obria una porta a l’esperança. Però no n’hi va haver prou. A partir de la vermella directa per a un Piqué hipermotivat, que protestava amb raó però equivocava les maneres, es va acabar la final. L’Ahtletic Club n’és el just vencedor. El Barça, per tant, ni guanyarà tots els títols del 2015, ni els sis títols de la temporada 2015-16. És el mal de les expectatives. Encara no ha començat el curs i ja tenim la sensació d’insatisfacció, de no ja poder treure la matrícula d’honor. És el mal, sobretot, de restar títols en comptes d’alegrar-se pels que es guanyen. La grandesa d’aquest equip, i el crèdit que manté intacte, ens ha fet creure -ajudat per una propaganda mediàtica amb tendència a la hipèrbole- que s’ha de guanyar sempre tot. I el rival també juga, i la sort, i els àrbitres, i els errors propis. En aquesta pretemporada n’hi ha hagut molts. El millor, però, és que aquesta patacada donarà motius a Luis Enrique per poder recordar cada dia a les estrelles que té al vestidor que s’han d’esforçar molt cada partit per tornar a guanyar. Partits i títols. Primer calia baixar del núvol i tornar a tocar de peus a terra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF