Publicitat
Publicitat

La sincronia entre extrem i lateral fa útils les centrades i desmunta la pressió visitant

Tito troba com aprofitar que li regalin les bandes

Preparar un partit contra el Barça al Camp Nou acaba sent, en un alt percentatge dels casos, una manera indirecta d'escollir de quina manera vols perdre. El Saragossa de Manolo Jiménez no volia morir per dins i ho va acabar fent per fora. Va ser un rival atrevit, perillós i difícil, però va topar contra un Barça que cada dia domina més escenaris i té més solucions als mateixos problemes de sempre.

Conscient del blindatge que els rivals li fan pel centre, Tito Vilanova fa mesos que prova fórmules per explotar les bandes i treure profit de l'estratègia defensiva que li plantegen els adversaris. Ells, obligats a triar, adopten la forma que els sembla més segura per jugar sense pilota i acumulen homes en zones interiors, ben a prop dels posseïdors quan es juga al mig del camp i recollits a la frontal de l'àrea quan l'atac blaugrana s'acosta a la seva porteria. Les bandes acaben sent la zona del camp que deixen més lliure perquè és, aparentment, des d'on el Barça és menys perillós. On juga Messi? ¿I Iniesta i Xavi? On és la porteria?

Aquestes són les preguntes que empenyen els tècnics a les respostes equivocades (contra aquest Barça, de fet, gairebé totes ho acaben sent). Ahir la nova víctima va ser el Saragossa, que va acabar rendit a la constància dels laterals Jordi Alba per l'esquerra (sobretot al primer temps) i de Martín Montoya per la dreta (especialment en la segona meitat) i la varietat de recursos dels extrems. Villa, desmarcant-se constantment a l'espai en zones centrals, va desviar l'atenció de la defensa aragonesa per habilitar la pujada de Jordi Alba, obrint el camí de l'1-0 a Messi. Pedro, obert al principi i més tancat en els seus últims minuts al camp abans de ser substituït, va ser aquella finta constant que fa parar boja la defensa, tot i no completar ahir el seu millor partit. I Tello, bala de recanvi al descans, va aportar el punt de verticalitat que li feia falta al Barça per matar el matx quan les forces s'esgotaven.

Centrades efectives

El Barça va sentir-se sempre segur per fora. Les opcions exteriors eren un punt d'oxigen per mantenir la possessió de la pilota, una bona sortida per superar la pressió del Saragossa. Els aragonesos, amb dos puntes tapant el passadís interior als centrals blaugranes, van obligar el Barça a obrir el seu joc per desviar-lo de Messi. Però els de Tito van saber sempre com tornar als peus de l'argentí, iniciador i finalitzador de la majoria de jugades importants de l'equip ahir. El de Rosario, despenjat sempre, va estar molt sol per sumar-se als rondos de Xavi i Iniesta i per rematar a la mitja lluna en dues ocasions. El mèrit d'aquesta llibertat de moviments va ser l'habilitat del Barça d'estirar el seu rival, exigint-lo per fora, que era per on menys s'ho esperava.

Iniesta i Xavi, ajudant Song en la construcció del joc, van dividir el marcatge de Movilla i Apoño per generar línies de passada a Messi més netes. El Saragossa no va poder frenar-los i va patir en defensa. A més, l'aportació del camerunès en el joc posicional va ser més positiva que altres dies (facilitada per la presència de Piqué a l'eix de la defensa), va ajudar a avançar amb seguretat i va jugar amb els laterals a partir de mig camp. Jordi Alba i Montoya, per acabar d'arrodonir-ho, van ser precisos i van regalar dues assistències de gol. I tot sense un 9 alt.