Publicitat
Publicitat

Terra de jugadors imaginatius i de problemes als despatxos

A Geòrgia hi han nascut genis i s’hi han viscut desgràcies

Geòrgia intenta obrir-se camí en l’esport mundial seguint el model dels seus veïns de l’Azerbaidjan, que han invertit molts diners per organitzar esdeveniments de primer nivell. Geòrgia no disposa dels recursos naturals dels seus veïns, però ha aconseguit organitzar la Supercopa d’Europa.

Geòrgia ha quedat arraconada als mapes esportius malgrat la seva gran tradició, que els permet guanyar medalles als Jocs Olímpics en esports com la lluita lliure i la boxa. El futbol, però, és l’esport preferit dels georgians. Ja des dels anys 30, el Dinamo de Tbilissi va establir-se com un dels grans clubs del futbol soviètic, en part, gràcies al suport que els donava Lavrenti Beria, el cap del KGB, que havia jugat de jove al Dinamo i que els va ajudar a tenir sempre bones plantilles. Anomenats llavors els uruguaians, per tècnics i agressius, el Dinamo va acabar molts anys segon a la lliga. El seu millor jugador era Boris Paichadze -l’estadi de la final porta el seu nom-, conegut com el Caruso del futbol per la seva elegància, en referència al cantant d’òpera. Paichadze va explicar en les seves memòries que el temible Beria els va ajudar, però va admetre que no els permetia ser campions: “La lliga l’han de guanyar els clubs de Moscou o Kíev”. Curiosament, sense Stalin i Beria, georgians, el Dinamo va guanyar la lliga soviètica el 1964 i el 1978, i també va aconseguir Copes de l’URSS i la Recopa d’Europa el 1981.

El Dinamo, un cop va caure l’URSS, va quedar en mans de personatges corruptes que van provocar una forta sanció de la UEFA quan van intentar comprar un àrbitre en un partit europeu.

Des de la independència, el futbol georgià ha patit per trobar un espai. La selecció no ha jugat mai una fase final i els seus millors jugadors han marxat a l’estranger. El Dinamo, afectat per problemes econòmics, ha vist com clubs més modestos guanyaven la lliga. Aquest any el campió és el Dila de Gori, la ciutat natal de Stalin. L’any 2000 el Dinamo va fer fallida econòmica i la justícia va descobrir que els directius s’havien endut tots els diners de manera il·legal. El club, però, ha renascut i ha guanyat el doble d’ara fa un any. “Últimament es paga, pel que diuen. Volen millorar el nivell. El Dinamo mou molta gent, però molts camps els trobes buits”, deia el balear Xisco, que ha jugat al Dinamo, on va ser tres anys el màxim golejador. “És un país boig pel futbol, però els bons jugadors marxen i els costa mantenir el nivell”, afegia.

Durant els últims anys bons jugadors han destacat a l’estranger, com Arveladze, Iashvili, Ketsbaia i Kaladze, campió d’Europa amb el Milan i que va patir la mort del seu germà en ser segrestat per grups mafiosos locals ara fa una dècada. El 2001 el seu pare va arribar a intentar cremar-se viu per queixar-se de la poca ajuda del govern per localitzar el seu fill. “¿Enteneu per què tots marxem?”, va dir Kaladze.

En els últims anys la seguretat ha millorat, però els jugadors continuen marxant. Diferents empresaris, amb l’ajuda del govern i d’alguns amb fama de ser corruptes, intenten invertir en els clubs locals per fitxar estrangers com X isco. I ara s’ha pagat per portar la Supercopa d’Europa a una terra que té fama de ser acollidora, malgrat que als despatxos ha tocat patir molt.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF