Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE CLUBS

El Barça busca el seu segon Mundial davant d'un Santos que arriba a la final desafiant

Tenyir el món de blaugrana

Quan Josep Guardiola gaudia d'uns dies de vacances, el Santos guanyava la Copa Libertadores per primer cop des del 1963. Després d'un partit molt dur amb el Peñarol uruguaià que va acabar amb una batussa entre els dos equips, el tècnic Muricy Ramalho va reunir els jugadors al vestuari i els va dir: "Això no ha acabat. Encara queda el Japó i el Barça". Des de llavors, el cos tècnic del Peixe no ha deixat de preparar el partit d'avui al Nissan Stadium de Yokohama (11.30 h).

El Santos viu la seva primera final per ser campió del món des del 1963. El Barça busca ser el primer club que guanya dos Mundials de Clubs des que es va reformular la competició. La final de Yokohama presenta un menú difícilment millorable, amb un equip brasiler que fa patxoca, amb diferents internacionals de la canarinha que encara no han acabat a Europa i la mística de la samarreta blanca que Pelé va convertir en una icona global. Un rival que desafia el Barça obertament amb el seu joc físic perillós a la contra. Un rival que sap perfectament que el favorit és un Barça que fa dos anys, amb aquell gol amb el cor de Messi, es va treure de sobre l'espina de no haver guanyat mai aquesta competició. Per a la FIFA, la final és un regal del cel, ja que la presència d'equips poc mediàtics com el Mazembe del Congo o la Liga de Quito a la final els últims anys havia tret prestigi a un Mundial que va viure la seva última gran final quan el Milan va derrotar el Boca Juniors.

L'escenari no és senzill precisament perquè el Santos té un bon equip i la mística dels equips grans de Sud-amèrica. A més, l'equip de Muricy Ramalho excel·leix en alguns aspectes del joc que creen problemes al Barça. "A la contra m'han recordat el Madrid. Físicament són molt durs, guanyen totes les pilotes dividides. Salten més, corren molt", deia ahir un Guardiola que va desgranar al detall les virtuts del Santos. Com deia Cesc Fàbregas, el Barça només pot ser fidel a ell mateix: atacar, tenir la pilota i evitar pèrdues que acabin amb contres de l'equip brasiler. "Si tenim la pilota, Neymar no existeix", sentenciava Cesc. "Firmaria que només ens facin dues contres", afegia Guardiola per posar l'accent en el joc ofensiu d'un equip que en defensa té una línia de quatre un pèl lenta, aspecte que el Barça pot aprofitar jugant molt pel mig, amb velocitat. Les contres de l'equip de Muricy Ramalho, però, donen opcions a veure una línia de quatre a la defensa d'un Barça que no sabrà fins avui si pot disposar d'un Alexis Sánchez que ahir es va entrenar en solitari i ara mateix sembla destinat a no recuperar-se i ser baixa. L'opció més normal per a Guardiola seria apostar per l'onze inicial del Bernabéu amb la titularitat de Pedro per Villa (que veurà com els seus companys llueixen una samarreta de suport amb la frase Mucha fuerza, Guaje ). És a dir, nou homes de La Masia, tots menys Abidal i Alves. Una alternativa seria apostar per Mascherano, un home acostumat als duels contra brasilers, al centre de la defensa.

Al Japó el duel es ven amb les cares de Messi i Neymar. El jove talent brasiler, que ahir es va desfer en elogis sobre el Barça i Messi, és el rostre mediàtic d'un Santos que sempre busca atacar a partir de la recuperació (té molta força al mig del camp amb homes com Elano, Henrique i Arouca) i la contra. Ramalho ha intentat dotar d'ordre defensiu l'equip per donar llibertat a Ganso, Neymar i Borges en atac, però exceptuant el lateral dret Danilo li ha quedat una defensa un pèl lenta i estàtica que pot patir amb els menuts jugadors del Barça. Jugadors que físicament arriben més cansats perquè el Barça fa menys dies que és al Japó. "Alguns encara necessiten medicaments per dormir bé", admetia Guardiola ahir.

Muricy Ramalho, que considera que Guardiola no podrà ser el millor entrenador del món fins que no guanyi una Lliga brasilera, fa setmanes que pensa en aquest matx i difícilment lluitarà per la possessió de la pilota, però no es tancarà en defensa proposant un duel físic, un aspecte en què el seu Santos pot ser més fort. Des de la concentració de l'equip carioca no es deixa d'insistir que aquest és el partit de la seva vida i que es veuen amb moltes opcions. Desafiant, el Santos aspira a ser campió des d'un estil diferent al d'un Barça que enamora al Japó i al Brasil pel seu joc pur i valent.

Guardiola, que va plorar d'emoció en guanyar el Mundial de Clubs del 2009 davant l'Estudiantes, ha preparat el partit a consciència, parlant per telèfon amb Tito Vilanova i considerant en la seva justa mesura el Santos: com un campió continental que ha sobreviscut en estadis on molts equips europeus no aguantarien la pressió, com el Centenario de Montevideo. La clau serà saber si el Santos està preparat per aguantar la pressió i el ritme d'un Barça que té a tocar tancar un 2011 meravellós amb un èxit global a Yokohama.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT