Publicitat
Publicitat

Tennis

Nadal, una llegenda eterna

El manacorí perd una posició en el rànquing en detriment de David Ferrer

Amb vuit Roland Garros, 12 Grand Slams, 42 títols en terra batuda, 49 victòries a París per una única derrota, Rafel Nadal ha posat tan alt el llistó que a 27 anys el mallorquí sembla no tenir límits. Tot i això, després d'haver derrotat en la final de Roland Garros David Ferrer, el manacorí li cedí la quarta posició del rànquing de l'ATP a causa del sistema de puntuació. De totes maneres, tal com va explicar Toni Nadal diumenge, ara Nadal ja està en condicions de tornar a apuntar al capdamunt de la llista.

Després de convertir-se en el tennista que més vegades ha guanyat un mateix Grand Slam, el proper rècord a l'horitzó de Nadal és el de victòria total en els grans.

És a dues del nord-americà Pete Sampras i en té cinc menys que el suís Roger Federer, plusmarquista d'aquest capítol estadístic. A 27 anys, Sampras n'havia guanyat 11 i Federer, 13.

"Els 17 són a anys llum", va afirmar Nadal després d'aixecar la seva vuitena Copa dels Mosqueters.

"Si algú pot aconseguir-ho, aquest és Nadal", va replicar David Ferrer, el seu rival en l'última final.

"Estic segur que superarà el rècord de Federer", va afirmrar Manolo Santana, el primer espanyol a imposar-se a Roland Garros.

En l'ambient flota una pregunta: quins són els límits de Nadal?

Les estadístiques? El mallorquí ha mostrat que és capaç de superar els seus propis rècords, de posar sempre una mica més amunt el llistó dels desafiaments per engrandir la seva llegenda.

L'any passat va aconseguir la setena victòria en la terra batuda de París i va deixar enrere el mite forjat entre 1974 i 1981 pel suec Bjorn Borg.

Enguany, ha sumat la vuitena victòria a Roland Garros i ha deixat enrere Richard Sears, William Renshaw, Bill Larned, Bill Tilden, Pete Sampras i Roger Federer, que havien aconseguit col·leccionar set triomfs d'un mateix gran. Fins diumenge, un rècord.

Contra Ferrer en la final va sumar, a més, el seu triomf 59 al Grand Slam de París, un més que l'argentí Guillermo Vilas i que Federer.

El físic? Des que el 2005 Nadal va guanyar el primer Roland Garros, el mallorquí escolta auguris de lesions, amb l'argument que el seu tennis, molt físic, exigeix un gran desgast al seu cos.

A mitjan temporada passada, el genoll el va abandonar i va haver d'estar set mesos absent de les pistes. Molts van ser els que van pronosticar l'ocàs de la seva carrera.

Però Nadal es va recuperar i va tornar amb la mateixa intensitat amb què havia abandonat el circuit. Des que tornà, al febrer a Viña del Mar, ha guanyat set tornejos i ha jugat dues finals. Només ha sumat dues derrotes. És el millor de l'any.

El tennista ha sabut guardar el misteri sobre l'estat del seu genoll, però no sembla que l'hagi minvat gaire.

La concentració mental? Pocs són els que consideren que Nadal pot fallar per aquest flanc. La seva capacitat per aferrar-se a les victòries, per no donar per perdudes bolles que altres consideren impossibles, per no sortir dels partits quan les coses es posen costa amunt, és per molts el que marca la diferència entre el Nadal bon tennista i el geni.

La darrera prova la va donar divendres passat contra el serbi Novak Djokovic, número u del món, que va acariciar la victòria en semifinals de Roland Garros quan dominava en el cinquè set. Però el mallorquí no es va enfonsar i va acabar capgirant el partit.

Els rivals? Nadal forma part de la millor generació que recorda el tennis mundial. Al costat de Djokovic, Federer i el britànic Andy Murray, integra un grup de tennistes que estan molt per sobre de la resta.

Nadal ha demostrat que els supera a tots sobre la terra batuda, però també està en condicions de guanyar-los en altres terrenys.

Dels últims 21 partits contra adversaris del "top ten", n'ha guanyat 20. Djokovic el va derrotar en la final de Montecarlo, però Nadal li va tornar la moneda a Roland Garros.

Aquesta temporada s'ha imposat dues vegades a Federer, a la pista dura d'Indian Wells i a la terra batuda de Roma, i no s'ha mesurat amb Murray, però el mallorquí sembla en posició de poder guanyar-los a tots.