Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Ens tenen enveja

En aquesta setmana sense Lliga de Primera, l'atenció mediàtica se l'han endut les sancions del Comitè de Competició a Mourinho i a Tito Vilanova. A hores d'ara, tothom ja sap el que ha passat i les reaccions que hi ha hagut a la premsa catalana. Doncs bé, l'endemà de la sentència, el president blanc, el senyor Pérez, va assistir a un acte a la Comunitat de Madrid amb la presidenta Aguirre en què van firmar un conveni de col·laboració perquè la secció de bàsquet jugui al Palacio de los Deportes. Un cop l'acte va concloure, Pérez es va acostar a un grup de periodistes que estaven fullejant la premsa catalana (que titllava els fets de vergonyosos) i amb un to bastant d'indignació va fer referència al fet que el problema de la premsa de la capital és que no eren aficionats al Madrid. Que gairebé tots els periodistes eren de l'Atlètic o antimadridistes i que sempre tractaven fatal el club blanc. Que n'havien d'aprendre molt de la premsa del Barça. I aquells titulars eren un exemple clar que des de Barcelona existeix un corporativisme i un pensament enfocat sempre cap el que pugui beneficiar el Barça. En definitiva, que envejava, i molt, no tenir a Madrid la premsa que té el Barça a Catalunya.

Evidentment, els periodistes no se sabien avenir del que estaven sentint. Ara resulta que la nostra feina és fer el joc als clubs. No, Pérez, no. És evident que la premsa de Barcelona tira cap als culers i la del Madrid cap als merengues . Però sense que això ens faci oblidar -ni ens n'aparti- de la informació i sobretot de la veritat. És més, històricament la premsa catalana ha estat la primera a denunciar tot el que no ha trobat adient o adequat, ja sigui del Barça, del Matadepera o del Madrid. I no podríem dir el mateix de la premsa de la capital. No cal que us expliqui tot l'assumpte del villarato ... També és cert que en el seu moment la premsa madrilenya ha destapat algun afer en contra del Madrid, com tota la conspiració en l'assemblea de socis compromissaris de l'època de Calderón. Però, ¿oi que llavors no es queixava, senyor Pérez? ¿Oi que ja li va anar bé que sortís tota la porqueria de l'anterior president per arribar vostè com el gran salvador? El que no podem pretendre és que la premsa estigui al servei del club. No, la premsa està al servei dels lectors.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT