Publicitat
Publicitat

El davanter del filial, que va haver de marxar del Barça amb 16 anys a l'Espanyol per revaloritzar-se, va demostrar potencial i gosadia en 15 minuts al Madrigal

Tello, l'atreviment que vol Pep

Cristian Tello està trucant amb molta força a la porta del vestidor de Guardiola. Dissabte a Vila-real en quinze minuts va desencallar l'atac blaugrana, i dimecres a València amb cinc minuts en va tenir prou per escapar-se dos cops del seu defensa. Pep Guardiola havia afirmat el dia abans de jugar al Madrigal: "Els del filial ens han d'acompanyar, que no tinguin por, que siguin valents. Si un dia volen viure d'això a alt nivell han de ser atrevits". I Tello ho va seguir al peu de la lletra.

Avui serà el tercer partit que va convocat amb el primer equip gràcies a les baixes i aquest sabadellenc de 20 anys no vol desaprofitar ni un minut que li concedeixi el de Santpedor. Es va estrenar en els dos partits de Copa del Rei amb l'Hospitalet (va fer 2 gols) i a Vila-real va debutar a Primera. Diuen que és un jugador molt seriós que sap què vol i on va.

La valentia i l'atreviment de Cristian Tello van quedar palesos en un partit amb el Barça B a l'inici d'aquesta temporada. Li van fer un penal a ell i, tot i que les ordres d'Eusebio eren que els penals els tirava sempre Carmona, Tello va desafiar el seu entrenador, va plantar la pilota al punt de penal i va fallar. Aquell dia el seu atreviment li va jugar una mala passada, i Eusebio el va castigar en el següent partit. Tello ha sabut reconduir aquell incident i n'ha après la lliçó.

Tello és fill d'un altre futbolista, Joaquim Tello, que va formar-se al CE Sabadell i va debutar a Primera a la Nova Creu Alta l'any 1969, amb 18 anys. Tothom deia meravelles d'aquell jove Tello, però el club arlequinat no va apostar per ell i va passar per diferents equips, com el Lleida, l'Osca i l'Europa. Cristian té clar que ell no vol deixar passar l'oportunitat de triomfar a primer nivell, tot i que el Barça va prescindir d'ell amb 16 anys -hi va arribar amb 10 anys de l'equip del seu barri de Sabadell, el Can Rull- perquè va preferir apostar per Gai Assulin, Dani Pacheco i Rubén Rochina -tots tres desvinculats ja del Barça-. Després d'un any cedit a la Damm va fitxar pel juvenil de l'Espanyol, i en dos anys es va revaloritzar. El dia del seu debut al filial de l'Espanyol va ser precisament contra el Sabadell. El marcador era 0-2, i a la segona part van saltar a la gespa un tal Álvaro Vázquez i ell i van capgirar el marcador -dos gols d'Alvarito i un de Tello-. Els tècnics del primer equip espanyolista van preguntar d'on havia sortit aquell Tello, i quan el van voler renovar amb la promesa de tenir fitxa del primer equip, el Barça ja l'havia convençut que tornés a La Masia. L'Espanyol no s'ho va prendre gaire bé i va denunciar el fitxatge de Tello pel Barça a la Federació Espanyola, cosa que va acabar en no-res després d'un estiu del 2010 molt difícil per al futbolista.

Tello, igual que el seu company de generació Isaac Cuenca, ha demostrat que el camí més curt entre La Masia i el primer equip no sempre és la línia recta.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT